El Burés

Fotografia històrica de la Colònia Burés amb el Pont Vell sobre el Llobregat

El Burés, també conegut com la Colònia Burés, és una antiga colònia industrial fundada al darrer quart del segle XIX dins del terme municipal de Castellbell i el Vilar (Bages), a l'esquerra del riu Llobregat, a 1 km i aigua amunt del Borràs, cap del municipi. Situada sota el turó del Vilar, és a l'altra banda de riu del castell de Castellbell.

Està comunicat amb el Borràs per la carretera local BP-1121, amb Rellinars per la B-122 i amb Marganell per la BV-1123, a l'altra banda del Llobregat. Travessen el riu el Pont Vell de Castellbell, del segle XV, i el Pont Nou, de 1884, per on passa la carretera BV-1123, que connecta amb la C-55 entre Sant Vicenç de Castellet i Monistrol de Montserrat. A l'altra banda del riu hi ha també l'estació de Castellbell i el Vilar de la línia R5 (Llobregat-Anoia) dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Amb 352 habitants censats el 2006, era el tercer nucli més poblat del municipi. Juntament amb el Borràs i la Bauma, celebra la festa major el 15 d'agost.

Compta amb la històrica coral Capella de Música Burés, fundada el 1915 com a Orfeó la Formiga i que el 1939 va canviar el seu nom per l'actual.

Al Burés hi ha el dispensari del municipi, una església i un parell de polígons industrials, un dels quals al baix Vilar, tocant al Borràs.

Història

Esteve Burés

Els germans Burés foren uns empresaris manresans que es dedicaven a la cinteria de cotó i de seda i que entraren en la indústria del filat i del teixit de cotó. El 1862 Francesc Burés i Arderiu tenia una fàbrica que aprofitava la força hidràulica del Cardener a Sant Joan de Vilatorrada. El 1872, el seu germà Esteve va instal·lar aquesta fàbrica a Castellbell i el Vilar. Al mateix any va veure la necessitat d'engrandir-la i comprà al marquès de Castellbell els terrenys per a la construcció d'una nova fàbrica i començà les obres per a la resclosa i el canal. Com que es tractava d'una zona despoblada va haver de construir habitatges per als obrers, i fou l'inici de la Colònia Burés. Al voltant de l'any 1875, els dos germans integraren les seves indústries i crearen l'empresa Burés Germans.

L'any 1890, després de la mort d'Esteve, la societat es dissolgué i quedà el negoci a mans de Francesc. El 1895, junt amb dues germanes i el seu nebot Francesc Burés i Borràs -fill d'Esteve-, es creà la raó social Burés i Salvadó, que construí una nova fàbrica de filats i teixits de cotó a la conca del Ter, prop d'Anglès (la Selva), i que es convertí a finals de segle en la més important del grup. L'any 1905 es dissolgué de nou la societat i Francesc Burés i Borràs en restà com a únic titular fins a la seva mort, el 1907. Va ser aquest darrer qui va instal·lar a Barcelona la seva residència i les oficines a la Casa Burés que es va fer construir a la Dreta de l'Eixample. La nova empresa s'anomenà Vídua i Fills de Francesc Burés, que es dissolgué el 1920, i Francesc Burés i Regordosa en prengué el relleu. L'any 1940 es constituí la societat anònima Industrias Burés SA, fins que l'any 1971 un aiguat destruí l'edifici i la feina de 800 treballadors. La fàbrica Burés, que fabricava entre d'altres els coneguts llençols El Burrito Blanco, va fer suspensió de pagaments el 1992 i va tancar les portes definitivament el 2002.

{{#coordinates:41 | 38 | 22 | N | 1 | 51 | 26 | E | region:ES-CT_type:city(352) | primary|name= }}