El Monastil
El poblat iber-romà del Monastil es trobava situat al nord d'Elda, a la comarca del Vinalopó Mitjà, en la serra coneguda coneguda com El Monastil, ocupant la cresta i vessant sud de la mateixa.
El seu origen es remunta al segle V aC, i es va constituir com una de les poblacions contestanes de la zona mediterrània de la península ibèrica. Amb anterioritat, en la Edat del Bronze, ja havien existit assentaments humans en la mateixa zona.
Les característiques geogràfiques li situaven a l'abric dels climes rigorosos, pròxim al riu Vinalopó i en una zona, llavors, de bosc mediterrani i recursos hídrics suficients, abundant en caça menor. La serra té un defensa fàcil pel seu cara nord, al ser escarpada.
La disposició dels habitatges ocupava el vessant sud i la cresta, protegides per una muralla cap al nord, amb unes dimensions entre 7 i 28 metres quadrats cadascuna, alineades i que hagueren de tenir una població estable d'entre 150 i 200 individus, que es van anar incrementant conforme es va estendre a la plana que s'aproxima a la ribera del riu.
L'economia era de base agrícola, amb el cultiu de forment, ordi, vinya i hortalisses i l'explotació dels recursos forestals i la caça. La zona va mantenir una alta producció, els excedents de la qual van servir per al comerç. Al contrari que en altres zones contestanes, l'activitat metal·lúrgica va ser quasi inexistent; per contra, la tèxtil sempre va ser abundant, igual que la ceràmica, amb la singularitat d'una producció molt elevada de tipus simbòlic i amb característiques pròpies no trobades en altres llocs que van dur a la arqueòloga Solveig Nordströn a determinar l'existència d'El Mestre del Monastil, un terrisser que va introduir un estil propi al incloure en les ceràmiques dibuixos de peces de caça menor.
El comerç va ser abundant amb la resta de poblacions iberes, però també s'han trobat restes que expliquen un important intercanvi amb poblacions del mediterrani com gregues, fenícies, cartagineses i romanes.
En el període de romanització, el poblat va quedar dins de la zona de Cartago Nova, constant la ciutat ibero-romana amb el nom d'Elo. Les fàcils comunicacions a través de la Via Augusta i des del Vinalopó amb Illici (l'actual Elx) i el corresponent accés a Lucentum (predecessora de l'actual Alacant) i a la rica zona del Tossal de Manises, van facilitar la permanència del poblat en l'interior de l'actual província d'Alacant. Es coneix la seua esplendor en el segle I dC, amb distintes viles romanes en la seua zona d'influència i altres assentaments menors en la vall d'Elda. L'activitat econòmica es va enfortir en dos terrenys: la producció ceràmica, amb intercanvis datats en l'actual Itàlia, França i nord de Àfrica, i el espart, que va permetre un ampli desenvolupament de la cistelleria.
A la fi del segle I dC les crisis de l'imperi romà van afectar a la zona, amb el replegue per una banda de la població de nou a la zona muntanyenca. Paral·lelament, les villae romanes de la vall s'expandeixen acollint a diferents famílies. L'activitat comercial va decaure en benefici de cert nivell d'autarquia.
La població va patir, a partir d'aquest moment, successius períodes d'expansió i contracció, segons la situació política. A poc a poc la vall d'Elda es va anar ocupant, es va estendre la roturació de la terra i van proliferar les villae. El poblat d'Elo va romandre, però no sempre va ser centre des del qual irradiara l'activitat del conjunt de la zona.
Referències
- Delgado García, María Luisa. Representación de animales en la cerámica de El Monastil. Revista Alborada, núm. 31. Elda, 1985.
- Poveda Navarro, Antonio M. El poblado íbero-romano de El Monastil. Ajuntament d'Elda. Universitat d'Alacant. Elda, 1988.
- Samper Alcazar, Joaquín. Elda a través de la historia. Comunidad humana y territorio. Ajuntament d'Elda. Universitat d'Alacant. Elda, 1995. ISBN 84-87962-04-1
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|29|Plantilla:Puntdecimal|N|0|48|Plantilla:Puntdecimal|W|type:landmark_region:ES-VC|primary|name=}}