El Terreno
El barri d'El Terreno, situat al municipi de Palma, i delimitat entre el mar i el bosc del recinte del Castell de Bellver, es constitueix com una de les primeres zones d'estiueig de la burgesia palmesana a finals del segle XIX i principis del segle XX.
El topònim Terreno ja apareix al mapa del cardenal Antoni Despuig i Dameto, gravat per Josep Muntaner el 1784. És curiosa aquesta denominació castellana en un entorn de parla catalana i ha originat cert debat en el que hi ha qui defensa la relació amb la mar Tirrena (el cardenal Despuig era una fervorós col·leccionista d’art romà) fins les influències del Decret de Nova Planta. Nosaltres ens decantaríem per explicar-ho pel fet que la possessió del cardenal, origen del posterior barri, estava en “terreno del Real Patrimonio”.
Sembla que el primer veïnat d'El Terreno, va ésser el senyor Cristòfol Vilella Amengual. Ell va fer construir el primer habitatge l’any 1777 a uns terrenys que va comprar directament al Reial Patrimoni, propietari aleshores del castell de Bellver, situats entre la Quarantena i la Pedrera i, encara que no sigui una motivació molt romàntica, hem de dir que l’interès d’en Vilella per viure apartat de Ciutat es devia a la pudor que el seu ofici de taxidermista provocava. Actualment tan sols resta, i en deplorable estat de conservació, una portassa amb la data i un escut reial al final del carrer de Son Catleret. Al costat, a un solar al qual es fan obres, hi ha una sèrie de columnes d’estil neoclàssic però no sabem si formen part de l’antiga edificació o no. De fet, algunes columnes, bessones de les que fem referència, ja es van emprar com a elements decoratius en la construcció de la finca que actualment es troba junt a la portassa. Altre, petit, record que permet que ens interessen per aquest pioner del barri i el temps no esborri la seva memòria, és el seu nom que se li ha donat a un petit carreró que surt del carrer Polvorí cap al torrent (actualment sense aquesta sortida).
A l'encreuament de les carreteres que es dirigien cap a Gènova i Porto Pi (actuals Robert Graves i Joan Miró) hi trobem la plaça Gomila. Aquesta va esdevenir un elegant centre neuràlgic de l'oci, amb sales de festes reconegudes a nivell internacional com Tito's, i d'altres locals propers a la plaça com Barbarela i el Zhivago. D'aquests tres, únicament el primer continua obert al públic.
L'orografia del barri, amb pendent cap al mar, inicialment permetia una visió del mar des de la majoria de les cases, totes en planta baixa o poques altures, i sovint enjardinades. Però la manca de control municipal a nivell urbanístic, especialment en l'època franquista permeté la destrucció d'algunes d'aquestes cases per a construir blocs de pisos de força altura, trencant l'equilibri original. Els primers edificis en altura a destacar foren es dels hotels Reina Victoria i el Mediterraneo.
Especialment traumàtica fou la construcció del Passeig Marítim, quedant únicament inalterada la cala de Can Barbarà, on hi desemboca el torrent del Mal Pas.
Al barri s'hi estableix també gent que hi resideix tot l'any, i sorgeixen moviments associatius veïnals com la Societat Bellver, desapareguda arran del cop d'estat del General Francisco Franco.
La vida al barri no només estava vinculada al mar, sinó també al bosc de Bellver, actual pulmó verd de Palma.
Enllaços externs
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|33|Plantilla:Puntdecimal|N|2|37|Plantilla:Puntdecimal|E||primary|name=}}