Vés al contingut

El botones Sacarino

De Viki.cat

El botones Sacarino és un còmic d'en Francisco Ibáñez, inspirat en els personatges francesos Sergi Grapes i Espirú, ambdós d'André Franquin.

Introducció

En Sacarino és el grum[1] d'un diari anomenat El aullido vespertino tot i que posteriorment passaria a ser el DDT. Té encomanades múltiples tasques: netejar i ordenar els despatxos, omplir de tinta els tinters, fer tot tipus d'encàrrecs, etc. Però en Sacarino sempre intenta fugir de la feina per poder dormir o jugar a algun joc. Per culpa dels seus jocs, en Sacarino sol provocar situacions divertides a les oficines, fets que molesten o perjudiquen al director o al president.

El director intenta sempre enxampar a en Sacarino in fraganti, però l'única cosa que aconsegueix és que el president pensi que ell és el culpable de tots els desperfectes causats per l'empleat.

Personatges

  • Sacarino és el grum de l'edifici. És el protagonista de les historietes, un xic ingenu i un poc maldestre. No li agrada treballar i sempre que pot dorm una becaina o es distreu jugant a alguna cosa. Les seues actuacions solen provocar embolics, confusions i guirigalls. No sol adonar-se dels embolics que causa, i quan ho fa, prefereix amagar-se en lloc d'afrontar-lo.
  • El director d'edicions, o, com li diu en Sacarino, el dire. És un home que sempre està empipat, vesteix tot de negre i es preocupa molt d'agradar al president i als seus altres superiors. En canvi, és rígid amb els empleats. Se sol emportar tots els colps per culpa de Sacarino.
  • El president, o, com li diu en Sacarino, el presi. És el gerent de l'empresa editora del periòdic, solament per sota dels accionistes. Sol ser la víctima dels embolics, confusions i guirigalls d'en Sacarino, però les aparences sempre assenyalen al director, a qui quasi sempre creu culpable.

El botones Sacarino i Sergi Grapes

El personatge de El botones Sacarino està inspirat amb el també grum Gaston Lagaffe (Sergi Grapes) del dibuixant belga André Franquin. Alguns dels acudits i dibuixos d'Ibañez es poden trobar originalment en històries de Franquin. A la xarxa s'han publicat uns quants exemples d'acudits o dibuixos d'Ibañez que són molt similars a altres de Franquin,.[2][3][4]

Còmics editats

Sacarino ha aparegut en diverses col·leccions, a més de tenir la seua pròpia revista, i sortir en d'altres com Tío Vivo, Super Mortadelo o Pulgarcito. Ocasionalment, també apareixien revistes puntuals amb el títol de "Sacarino Extra" o "Súper Sacarino". És habitual veure'l en algunes historietes de Mortadel·lo i Filemó, i en ocasions se'ns presenta també com amic d'en "Tete Cohete".

Vegeu també

Notes

Enllaços externs