El bufó

El bufó, op. 21, és un ballet de Serguei Prokófiev.

El 1915 Prokófiev fou cridat a Roma per Diàguilev, el qual es trobava a la capital italiana amb els Ballets Russos. El motiu del seu viatge era composar un nou ballet per la companyia. Aquesta vegada l'encàrrec consistí en musicar una faula russa d'Afanasev, El bufó, a la que també si dedicà Ígor Stravinski.

El bufó és una obra basada en una trama grotesca en la que el protagonista porta a fi llurs empreses a esquenes d'alguns pobres individus excessivament crèduls. El mateix Serguei definí la partitura com autènticament russa; després deia:

«

En la meva infància escoltava sovint a Sontsovka a les noies del poble quan el dissabte per la tarda o el diumenge ens regalaven amb llurs cants. No se si la regió de Sontsovka és pobre en cants populars o si m'irritava l'estil d'aquelles camperoles canores, però no hi cap dubte de què mai vaig distingir cap mena de bellesa en aquells cants i que no m'ha quedat en la memòria res d'ells. Malgrat tot, crec que el meu subconscient si que els captà; a això dec la meva capacitat per desenvolupar amb gran facilitat la vessant pròpiament russa de la meva música. Era com si hagués entrat en contacte amb l'Eternitat, o com si hagués sembrat en una terra verge, i aquest sol sense cultivar hagués donat un fruït inesperat

»

.

Encara que, aquesta vegada tampoc fructificà la col·laboració amb Diàguilev, i el Ballet que Prokófiev havia escrit a tota velocitat per complir una part del compromís, només es va poder representar a París el 17 de maig de 1921, després de la Primera Guerra Mundial.

A Roma, Prokófiev conegué Marinetti i als demés futuristes italians, que no el convenceren en absolut; també trobà novament Stravinski, i ambdós músics feren la pau segellant l'esdeveniment amb la interpretació al piano a quatre mans de Petrutxka.

Referències

• Los Dioses de la Música d'Editorial Planeta, pag. 157-158.