Electrovàlvula

A-Entrada
B-Diafragma
C-Càmera de pressió
D-Conducte de buidatge de pressió
I - Solenoide
F-Sortida.

Una electrovàlvula, vàlvula electromagnètica o solenoide, és una vàlvula electromecànica, dissenyada per controlar el flux d'un fluid a través d'un conducte com pot ser una canonada. La vàlvula està controlada per un corrent elèctric a través d'una bobina solenoidal.

Consta fonamentalment d'un cos, un grup operador amb un nucli mòbil i una bobina o solenoid. Funciona segons el principi del camp magnètic creat en l'eix d'un bobinat quant a través d'ell hi circula una certa intensitat de corrent creant un camp magnètic; aquest camp magnètic fa desplaçar un pistó mòbil, que és ferromagnètic, i que fa la funció d'obrir i tancar el pas del cos.

No s'ha de confondre l'electrovàlvula amb vàlvules motoritzades, que són aquelles en què un motor acciona el cos de la vàlvula.

Classes i funcionament

Una electrovàlvula té dues parts fonamentals: el solenoide i la vàlvula. El solenoide converteix energia elèctrica en energia mecànica per actuar la vàlvula.

Existeixen diversos tipus d'electrovàlvules. En algunes electrovàlvules el solenoide actua directament sobre la vàlvula proporcionant tota l'energia necessària per al seu moviment. És corrent que la vàlvula es mantingui tancada per l'acció d'un moll i que el solenoide l'obri vencent la força de la molla. Això vol dir que el solenoide ha d'estar activat i consumint energia mentre la vàlvula hagi d'estar oberta.

També és possible construir electrovàlvules biestables que usen un solenoide per obrir la vàlvula i un altre per tancar o bé un sol solenoide que obre amb un pols i tanca amb el següent.

Les electrovàlvules poden ser tancades en repòs o normalment tancades la qual cosa vol dir que quan falla l'alimentació elèctrica queden tancades o bé poden ser del tipus obertes en repòs o normalment obertes que queden obertes quan no hi ha alimentació.

Hi ha electrovàlvules que en lloc de tres i no el que fan és commutar l'entrada entre dues sortides. Aquest tipus d'electrovàlvules sovint s'usen en els sistemes de calefacció per zones la qual cosa permet escalfar diverses zones de forma independent utilitzant una sola bomba de circulació.

En un altre tipus de electrovàlvula el solenoide no controla la vàlvula directament sinó que el solenoide controla una vàlvula pilot secundària i l'energia per a l'actuació de la vàlvula principal·la subministra la pressió del propi fluid.

El gràfic adjunt mostra el funcionament d'aquest tipus de vàlvula. A la part superior veiem la vàlvula tancada. L'aigua sota pressió entra per A . B és un diafragma elàstic i té a sobre una molla que l'empeny cap avall amb força feble. La funció d'aquest moll no ens interessa ara com ara i ho ignorem ja que la vàlvula no depèn d'ell per mantenir-se tancada. El diafragma té un diminut orifici al centre que permet el pas d'un petit flux d'aigua. Això fa que l'aigua ompli la cavitat C i que la pressió sigui igual en ambdós costats del diafragma. Mentre que la pressió és igual a banda i banda, veiem que actua en més superfície pel costat de dalt que pel de sota pel que pressiona cap avall segellant l'entrada. Com més gran sigui la pressió d'entrada, major serà la força amb què tanca la vàlvula.

Ara estudiem el conducte D . Fins ara estava bloquejat pel nucli del solenoide E a què una molla empeny cap avall. Si s'activa el solenoide, el nucli puja i permet passar l'aigua des de la cavitat C cap a la sortida amb la qual cosa disminueix la pressió en C i el diafragma s'aixeca permetent el pas directe d'aigua des de l'entrada A a la sortida F de la vàlvula. Aquesta és la situació representada en la part inferior de la figura.

Si es torna a desactivar el solenoide es torna a bloquejar el conducte D i el moll situat sobre el diafragma necessita molt poca força perquè torni a baixar ja que la força principal·la fa el propi fluid a la cavitat C .

D'aquesta explicació es dedueix que aquest tipus de vàlvula depèn per al seu funcionament que hi haja major pressió a l'entrada que a la sortida i que si s'inverteix aquesta situació llavors la vàlvula obre sense que el solenoide pugui controlar-la.

Aquest tipus de vàlvules s'utilitzen molt comunament en rentadores, rentaplats, regs i altres usos similars.

Un cas especialment interessant de l'ús d'aquestes vàlvules és en els escalfadors d'aigua de dipòsit. En els escalfadors d'aigua de demanda, l'aigua s'escalfa segons va passant per l'escalfador en el moment del consum i és la pròpia pressió de l'aigua la que obre la vàlvula del gas però en els escalfadors de dipòsit això no és possible ja que l'aigua s'escalfa mentre està emmagatzemada en un dipòsit i no hi ha circulació. Per evitar la necessitat de subministrar energia elèctrica la vàlvula del gas és una vàlvula d'aquest tipus amb la vàlvula pilot controlada per un diminut solenoide al qual subministra energia un termoparell bimetàl·lic que treu energia del calor de l'aigua.

Les electrovàlvules també s'usen molt en la indústria per a controlar el flux de tot tipus de fluids.

Una electrovàlvula té dues parts fonamentals: el solenoide i la vàlvula. El solenoide converteix l'energia elèctrica subministrada en energia magnètica i aquesta al seu torn la transforma en mecànica per actuar la vàlvula.

Existeixen diversos tipus d'electrovàlvules. En algunes electrovàlvules el solenoide actua directament sobre la vàlvula proporcionant tota l'energia necessària per al seu moviment. És corrent que la vàlvula es mantingui tancada per l'acció d'una molla i que el solenoide l'obri vencent la força de la molla. Això vol dir que el solenoide ha d'estar activat i consumint energia mentre la vàlvula hagi d'estar oberta.

Vegeu també

• Clau de pas