Eleutheròpolis

Eleutheròpolis (Bethogabris o Betograba) fou una ciutat de Judea al territori de Judà, a mig camí entre Jerusalem (al nord-est) i Libna (al sud-oest). Septimi Sever li va concedir el ius italicum esdevenint municipalitat (200) i li va donar el nom d'Eleutheròpolis. Sota els romans fou una ciutat prospera amb nombrosos edificis, un aqüeducte, i un gran amfiteatre. El seu districte el formaven uns cents llogarets. Elñ cristianismes s'hi va introduir al segle II. El primer bisbes fou Joseph Barsabbas conegut com Just, un dels anomenats Setanta Deixebles. El 325 era bisbe Macrí que va estar present al Concili de Nicea I.

La ciutat va portar el mateix nom sota domini bizantí. Vers el 636 els àrabs li van retornar el seu nom indígena arabitzat.

Fou la moderna Bayt Djibrin o Beit Jibrin.