Elionor de Provença
 Cap de la reina a l'abadia de Westminster (Londres) | |
| reina | |
|---|---|
| Nom secular | Elionora |
| Naixement | c. 1223 Ais de Provença |
| Defunció | 25 de juny de 1291 Amesbury (Anglaterra) |
| Enterrament | St. Mary and St. Melor (Amesbury); cor a l'església de Greyfriars (Londres); restes desaparegudes |
| Commemoració en | Església Catòlica |
| Beatificació | No ha estat beatificada oficialment, tot i ésser coneguda com a santa Elionor |
| Festivitat | 25 de juny (durant molt de temps, el dia 1 de juliol) |
| Fets destacables | Reina consort d'Anglaterra, esposa d'Enric III d'Anglaterra; filla de Ramon Berenguer V de Provença |
| Iconografia | Com a reina |
Elionor de Provença (Ais de Provença v 1223 - Amesbury, Regne d'Anglaterra 26 de juny de 1291), infanta de Provença i reina consort d'Anglaterra (1236 - 1272).
Orígens familiars
Filla de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia. Era néta per línia paterna d'Alfons II de Provença i Garsenda de Forcalquier, i per línia materna de Tomàs I de Savoia i Beatriu Margarida de Ginebra. Fou germana de la comtessa Beatriu I de Provença.
Núpcies i descendents
El 14 de gener de 1236 es va casar a la Catedral de Canterbury amb el rei Enric III d'Anglaterra, a qui no havia vist mai abans. Del matrimoni en van tenir cinc fills:
- el príncep Eduard I d'Anglaterra (1239 - 1307), rei d'Anglaterra
- la princesa Margarida d'Anglaterra (1240 - 1275), casada el 1251 amb Alexandre III d'Escòcia
- la princesa Beatriu d'Anglaterra (1242 - 1275), casada el 1259 amb el duc Joan II de Bretanya
- el príncep Edmond d'Anglaterra (1245 - 1296), primer comte de Lancaster
- el príncep Ricard d'Anglaterra (1247 - 1256)
- el príncep Joan d'Anglaterra (1250 - 1253)
- la princesa Caterina d'Anglaterra (1253 - 1257)
- el príncep Enric d'Anglaterra (1256-mort jove)
- el príncep Guillem d'Anglaterra (v 1256)
A la mort del seu marit, l'any 1272, Elionor es va retirar a un convent a Amesbury, on va morir el 26 de juny de 1291.
Veneració
Fou coneguda per la seva pietat i devoció cristiana, i a la seva mort fou venerada com a Santa Elionor, tot i que fou beatificada però no canonitzada. La seva festivitat litúrgica és el 25 de juny, però s'ha celebrat durant segles el dia 1 de juliol.
Fou sebollida l'11 de setembre de 1291 a l'abadia de St Mary and St Melor (Amesbury). El seu cor fou portat a Londres, a l'església del priorat franciscà de Greyfriars.
