Emili Riu i Periquet
Emili Riu i Periquet (Sort, Pallars Sobirà, 1871 - Madrid, 1928) fou un empresari i polític català, germà de Daniel Riu i Periquet i considerat un dels impulsors de les obres d'electrificació de Catalunya com a fundador de la Lleida Traction. El 1896 s'instal·là a Madrid, on va col·laborar a El Heraldo de Madrid i El Globo. El 1897 fou nomenat inspector de Timbre a Toledo. El 1898 fou nomenat cap del Negociat d'Inspecció Arrendatària a Oviedo i el 1899 comprà la Revista de Economia y Hacienda, de la qual en fou director.
Com el seu germà milità en el Partit Liberal dins la fracció Izquierda Liberal de Santiago Alba Bonifaz, amb el que fou escollit diputat a les Corts espanyoles pel districte de Sort a les eleccions generals espanyoles de 1901, 1903, 1905, 1907, 1910, 1914, 1916 i 1923, i durant el seu mandat ocupà els càrrecs de sots-secretari de Finances el 1910 i de vicepresident de la comissió de pressupostos del Congrés dels Diputats, on participà en l'informe sobre la transformació de l'impost de consums. El 1919-1920 fou senador per Lleida dins la Unión Monárquica Nacional
Com el seu germà, s'especialitzà en dret fiscal. El 1911 va fundar la empresaEnergia Eléctrica de Catalunya SA, concessionària de la conca del Flamisell. El 1916 fundà la Revista Nacional de Economía, amb la finalitat de fomentar l'interès dels capitalistes espanyols en l'economia nacional, i on hi col·laborà Guillem Graell i Moles i on publicà l'article ¿Existe en España una oligarquía político-financiera? (1917). També fou redactor en cap del Diario Mercantil.