Emirat de Walbà i Xaltix
| Ubicació de l'Emirat de Walbà i Xaltix
Localització de la taifa de Huelva i Saltés v.1037 | |
| Capital | Walbà (Huelva) Xaltix (Saltés) |
| Creació | 1012. Independència respecte del Califat de Còrdova |
| Dissolució | Vers 1052. Annexió per Sevilla |
| Llengua oficial | Àrab |
La taifa de Huelva i Saltés, o emirat de Walba i Xaltix, fou un petit estat musulmà que va existir en Gharb al-Àndalus (a l’extrem sud-oest de l’actual Espanya i zones limítrofes de Portugal), aproximadament entre els anys 1012 i 1053. El territori en principi tingué per capital Huelva (en àrab ولبة) i més tard l’illa fluvial de Saltés (en àrab شلطيش).
Història
Arran la descomposició del Califat de Còrdova un dels notables de la regió de Huelva, Abu Zayd Muhammad ibn Ayyub (1008-1012), va asumir el poder en la zona i el va succeir el seu fill Abd-al-Aziz al-Bakri, (1012/13-1051), el gran geògraf. Era una taifa pròspera, amb una economia basada en la mineria i el comerç. Però aviat va despertar les apetències d’al-Mútadid de Sevilla que anava incorporant, una darrere altra, totes les petites taifes de la zona. En 1051 van començar les hostilitats i al-Bakri va pactar amb el reietó sevillà cedir tota la seva taifa excepte Saltés, cap a on es va traslladar. Al-Mútadid va establir un embargament comerciar amb Saltés. Davant de les pressions, Abd-al-Aziz es va retirar a la vida privada en 1051/1052 o 1053.[1] La taifa fou completament annexionada per Sevilla dions la qual fou un simple districte.
Notes
- ↑ Hi ha un relat críptic a l'Enciclopèdia de l'Islam, IX, 267, on diu que el fill Abd al-Aziz va regnar del 1012 al 1051 i que quan aquest va abdicar "el seu fill Abd al-Aziz ibn Muhammad al-Bakri tenia una trentena d'anys; no queda clar si es tracta d'un error però Ibn al-Aziz havia de ser el fill d'Abu Zayd Muhammad - i de fet així l'assenyala inicialment- i no d'un altra Abd al-Aziz, però no podia tenir trenta anys ja que feia uns 39 anys que governava