Emmanuel Hiel

Bust d'Emanuel Hiel, Schaarbeek

Emmanuel Hiel, també conegut com a Emanuel Hiel (Sint-Gillis-bij-Dendermonde, 30 de maig 1834 - Schaarbeek, 27 d'agost de 1899), fou un poeta i escriptor en neerlandès de Flandes a Bèlgica.

Va obrir una llibreria a Sint Gillis només amb llibres en llengua flamenca, cosa que era un repte en la seva època. Va escriure i traduir moltes cançons. La seva llibreria va fer fallida i se'n va anar a Brussel·les per a esdevenir funcionari al servei de duana de la ciutat de Brussel·les i més tard com a funcionari al ministeri d'afers interiors de Bèlgica. Al 1869 va esdevenir bibliotecari del Koninklijk Nijverheidsmuseum (museu reial de la indústria) i professor de dicció de neerlandès al Conservatori reial de Brussel·les.

Va influenciar molt el compositor Peter Benoit. Junts van actuar per a promoure el neerlandès i la cultura neerlandesa a una època a la qual el jove estat belga feia tot per a eradicar tot el que no era pas francès.

Emmanuel Hiel va morir a l'edat de 65 anys el 1899.

Obra

Looverkens (1859)
Nieuwe liedekens (Cançons noves)(1861)
Gedichten (Poemes)(1863)
Lucifer (1865)
De wind (El vent) (1865)
De Schelde (L'Escalda) (1867)
Gedichten (Poemes) (1868)
De liefde in het leven (L'amor de la vida) (1870)
Psalmen, zangen en oratoria (Salms, cants i oratoris) (1870)
Gedichten (Poemes) (1874)
Jan Borluut (1875)
Bloemeken (Flor petita) (1876)
Held Zannekin, 1879
Hymnus aan de schoonheid (Himne a la bellesa) (1882)
Historische zangen (Cants històrics) (1885)
Flandrialiederen voor ons volk (Cants flamencs per al nostre poble) (1886)
Monodramen en andere gedichten (Monodrames i altres poesies) (1893)
Symfonieën en andere gezangen (Simfonies i altres cants) (1894)
Droomerijen (Somnis) (1895)