Endevina qui ve a sopar
| Fitxer:Quiveasopar2.jpg | |
Q1553001  | |
|---|---|
| Dades i xifres | |
| Q1200750 | |
| Q67325957 | |
← → |
Endevina qui ve a sopar (Guess who's coming to dinner) és una pel·lícula estatunidenca d'Stanley Kramer, estrenada el 1967, guanyadora de dos oscars i doblada al català.
Argument
Joey Drayton (Katharine Houghton), una jove de 23 anys va a San Francisco a presentar el seu futur espòs, el doctor John Prentice (Sidney Poitier), als seus pares. Subdirector de l'Organització Mundial de la Salut, brillant metge i professor de medicina de 37 anys, John Prentice està de dol fa vuit anys d'una primera esposa i d'un fill morts en un accident.
John tem tanmateix la reacció dels pares de Joey, ja que és negre i ella blanca, diferència particularment problemàtica en aquell temps on, explica el pare de Joey, aquella unió era il·legal en diversos estats.[1] Els pares de Joey tenen conviccions liberals (en el sentit americà del terme) molt arrelades i han educat la seva filla en el rebuig del racisme. Tanmateix, quan John els fa saber que renunciarà al matrimoni si no obté el seu consentiment sense reserva, Matt i Christina Drayton (Spencer Tracy i Katharine Hepburn) es troben cara a cara amb les seves contradiccions. La seva filla projecta casar-se amb John a Ginebra dues setmanes més tard.
El vespre es torna encara més tens quan Joey decideix avançar la data de la seva marxa cap a Suïssa i convida a sopar els pares de John, que viuen a Los Ángeles. Ells també estan molt pertorbats per aquesta situació inesperada.
El pare Ryan, un sacerdot catòlic amic de la família, i Tillie, la minyona, que és negra, no vacil·len a donar la seva opinió sobre la qüestió.
Repartiment
- Spencer Tracy: Matt Drayton
- Katharine Hepburn: Christina Drayton
- Sidney Poitier: Dr. John Prentice
- Katharine Houghton: Joey Drayton
- Cecil Kellaway: El pare Ryan
- Beah Richards: Sra. Prentice
- Roy Glenn: Sr. Prentice
- Isabel Sanford: Tillie
- Virginia Christine: Hilary St George
- Alexandre Hay: Carhop
Premis i nominacions
Premis
- 1968 Oscar a la millor actriu per Katharine Hepburn
- 1968 Oscar al millor guió original per William Rose
- 1969 BAFTA: Millor actriu (Katharine Hepburn) i millor actor (Spencer Tracy – a títol pòstum)
- 1968 Premi David di Donatello: Millor pel·lícula estrangera (Stanley Kramer)
Nominacions
- Oscar a la millor pel·lícula
- Oscar al millor director per Stanley Kramer
- Oscar al millor actor per Spencer Tracy
- Oscar al millor actor secundari per Cecil Kellaway
- Oscar a la millor actriu secundària per Beah Richards
- Oscar a la millor direcció artística per Robert Clatworthy i Frank Tuttle
- Oscar al millor muntatge per Robert C. Jones
- Oscar a la millor banda sonora per Frank De Vol
- Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- Globus d'Or al millor director per Stanley Kramer
- Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Katharine Hepburn
- Globus d'Or al millor actor dramàtic per Spencer Tracy
- Globus d'Or al millor guió per William Rose
- Globus d'Or a la millor actriu secundària per Beah Richards
Al voltant de la pel·lícula
- El rodatge va tenir lloc a San Francisco i en un dels estudis de la Columbia Pictures a Hollywood, del 20 de març al 29 de maig de 1967.
- Spencer Tracy va morir 17 dies després del final del rodatge.
- Per la malaltia de Spencer Tracy, el treball es feia sempre pel matí. Quan Katharine Hepburn jutjava que estava massa cansat, acabava el rodatge.
- Katharine Hepburn va declarat mai no haver vist la pel·lícula sencera. Veure Spencer Tracy tan malalt era massa dolorós per a ella.
- Katharine Houghton és la neboda de Katharine Hepburn.
- A la pel·lícula, el Sr. Prentice (Roy Glenn) declara al seu fill John (Sidney Poitier) que ell i la seva dona serien considerats com criminals en setze o disset Estats. A partir del 12 de juny de 1967, el Tribunal suprem dels Estats Units va declarar anticonstitucionals totes les lleis antimestissatges.
- Es tracta de la primera pel·lícula d'Isabel Sanford.
- La pel·lícula era encara a les sales de cinema quan Martin Luther King va ser assassinat. A la pel·lícula, hi ha una escena on la cuinera demana a Sidney Poitier: «Qui us penseu que sou, Martin Luther King ? ». Quan King va ser assassinat, l'estudi va demanat tallar aquesta escena.
- Un remake de la pel·lícula, Black/White, va estrenar-se el 2005.
Referències
- ↑ You'll even be illegal in some states
