Enginyeria de telecomunicacions
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Conjunt de coneixements de caire científico-tecnològic que s'apliquen en temes relacionats amb la telemàtica, les radiocomunicacions i l'electrònica. Altrament esdevé el substrat tecnològic de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC).L'enginyer o enginyera de telecomunicació és el/la professional que dissenya els dispositius, equipaments i sistemes que permeten crear, transmetre, rebre i processar senyals de naturalesa diversa per intercanviar informació com veu, dades o imatges entre diferents ubicacions.
Els estudis d'enginyeria de telecomunicació foren creats fa gairebé un segle i han sabut actualitzar-se permanentment per donar resposta als reptes lligats al desenvolupament de les telecomunicacions i de totes les tecnologies associades, com són l'electrònica i la informàtica. Els estudis estan concebuts per formar professionals ben qualificats, necessaris per impulsar, en el seu àmbit professional, la que ja s'anomena societat de la informació i el coneixement.
Com en totes les enginyeries, la formació té una sòlida base científica, a partir de la qual s'introdueix el coneixement de les tecnologies pròpies de la titulació i de les funcions i els fonaments de l'enginyeria. La formació científico-tècnica es complementa amb l'oferta de tot un seguit de matèries i activitats que fan que l'enginyer de telecomunicació pugui desenvolupar la seva professió amb competència en aspectes organitzatius i de gestió, amb una bona percepció de les condicions de l'entorn i dels seus recursos naturals, amb la imprescindible responsabilitat humana pròpia del context social de la producció i els serveis.
Així, l'enginyer de telecomunicació pot dur a terme les funcions típiques de l'enginyeria: recerca i desenvolupament, disseny, producció, operació i manteniment, comercialització, gestió i ensenyament en l'àmbit propi que la titulació li atorga i l'assumpció de les competències professionals específiques que les lleis li atorguen (Reial Decret de 22 d'abril de 1920, reconegut en la Llei d'Ordenació de les Telecomunicacions 31/1987, de 18 de desembre, BOE de 19 de desembre de 1987).