Engolasters
 |
Aquest article tracta sobre un topònim actual o desaparegut. Per tal d'estandarditzar els continguts afegiu una infotaula adient. La infotaula pot ser de riu, muntanya, serra, entitat de població, illa, platja, estat desaparegut o alguna altra. |
Engolasters és un petit nucli que es troba a l'esquerra de la Valira d'Orient i està format per unes quantes bordes.[1] Forma part de la parròquia andorrana d'Escaldes-Engordany situat en un replà a 1.504 m d'altitud i presidit per l'església de Sant Miquel d'Engolasters. Etimològicament vol dir que «engull els astres».
Al nord, dins la parròquia d'Encamp, hi ha l'estany d'Engolasters, d'origen glacial amb 17 m de profunditat, emissari del riu d'Engolasters que és afluent de la Valira d'Encamp.
Diu la llegenda que fa molts segles al lloc on ara hi ha el llac hi havia un poble. Un dia va arribar un pobre demanant caritat i una mica de pa. Totes les cases el varen engegar, excepte la de la fornera. Aquesta li va voler donar, però quan el va tenir fet li va fer llàstima haver de regalar-lo, i proposà al pobre de fer-li’n un altre. Però aquest també li va sortir massa bo, i també li va negar. Finalment el pobre es va cansar i va marxar de la casa maleint mort de fred i gana. Una jove que passava per la porta va veure el que succeïa i plena de caritat el va convidar a que recollís una coca de pa a l’hostal a on vivia. El pobre li besà les mans i li digué: Et vull donar les gràcies perquè només tu has tingut compassió de mi. Surt corrent del poble ara mateix, només així podràs salvar la vida. Quan la jove havia sortit del poble es va sentir un gran terratrèmol i va començar una violenta tempesta d’aigua sobre el poble, que el va convertir en el llac que ara veiem.
Una versió d'aquesta llegenda de principi de segle diu literalment: "Fa ja molt temps varen veure per aquí una dóna amb una pastera al cap el dia de Sant Joan, y diuen que una vegada en els cortals que aquí hi havia va passar Nostre Senyor a estil de pobre, y va trobar en un d'ells una jove que pastava, y que al veure'l va dir-li si volia fer el favor d'anar a cercar-li una escampa de boix pera escombrar el forn, que li faria una coqueta. Aquella coca se li va fer gran, tant gran que li va omplenar tot el forn, y llavors li va dir "Té l'hauria prou feta una coca, però s'és tornada tant gran que sols t'en vui donar un bocí". I prou li donà un bocinot, més aquell pobre li va dir: "Poseu-vos la pastera al cap y escapeu-vos, y si sentiu soroll no us gireu pas endarrere". I aleshores se va sentir un gran terratrèmol y s'hi va fer un estany com una coca; y així's diu que una vegada hi va haver gent que van veure'l matí de Sant Joan una jove al mig de l'estany amb una pastera al cap" (Armet, 1906).
Es diu que de nit es concentraven les bruixes, es despullaven i xipollejaven a l'aigua. Els homes pujaven a espiar-les, però si cap home era descobert el convertien en un gat negre.
L'estany d'Engolasters té la particularitat de ser un estany penjat, a flanc de vall, dominant Andorra la Vella i el riu Valira d'Orient.
Vegeu també
Referències
- ↑ GGCC, Escaldes-Engordany: Engolasters.
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|30|Plantilla:Puntdecimal|N|1|33|Plantilla:Puntdecimal|E|region:AD|primary|name=}}
 |
Aquest article necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |