Enna

Enna
Castrugiuvanni
Localització
<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"> Enna Localització d'Enna a Itàlia

Panorama d'Enna Panorama d'Enna
Estat • Regió • Província	Itàlia Sicília Enna
Superfície	357 km²
Altitud	931 msnm
Població (2008) • Densitat	28.106 hab. 78,73 hab/km²
Coordenades	{{#invoke:Coordenades\|coord}}{{#coordinates:37\|34\|Plantilla:Puntdecimal\|N\|14\|16\|Plantilla:Puntdecimal\|E\|type:city(28181)_region:IT\|primary\|name=}}
Codi postal	`94100`
Codi ISTAT	`086009`
Web	Pàgina de l'Ajuntament

Enna (sicilià Castrugiuvanni) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia casi impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts. Fou anomenada Ennaan pels sicans, Henna per grecs i romans. El seu nom oficial fins el 1926 era Castrogiovanni.

El cim era un altiplà d'uns 5 km de perímetre. Tenia una cova sagrada dedicada a Proserpina. Avui es la capital de la província d'Enna i el 2009 tenia 28.106 habitants. Limita amb els municipis d'Agira, Aidone, Assoro, Calascibetta, Caltanissetta (CL), Gangi (PA), Leonforte, Nissoria, Piazza Armerina, Pietraperzia, Santa Caterina Villarmosa (CL), Valguarnera Caropepe i Villarosa.

Evolució demogràfica

<timeline> Colors=

id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.7)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:35000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=

bar:1861 text:1861
bar:1871 text:1871
bar:1881 text:1881
bar:1901 text:1901
bar:1911 text:1911
bar:1921 text:1921
bar:1931 text:1931
bar:1936 text:1936
bar:1951 text:1951
bar:1961 text:1961
bar:1971 text:1971
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001

PlotData=

color:barra width:20 align:left

bar:1861 from:0 till: 14452
bar:1871 from:0 till: 13864
bar:1881 from:0 till: 18673
bar:1901 from:0 till: 25823
bar:1911 from:0 till: 28645
bar:1921 from:0 till: 31879
bar:1931 from:0 till: 22371
bar:1936 from:0 till: 23581
bar:1951 from:0 till: 27263
bar:1961 from:0 till: 28323
bar:1971 from:0 till: 28189
bar:1981 from:0 till: 27838
bar:1991 from:0 till: 28273
bar:2001 from:0 till: 28983

PlotData=

bar:1861 at: 14452 fontsize:S text: 14.452 shift:(-8,5)
bar:1871 at: 13864 fontsize:S text: 13.864 shift:(-10,5)
bar:1881 at: 18673 fontsize:S text: 18.673 shift:(-10,5)
bar:1901 at: 25823 fontsize:S text: 25.823 shift:(-10,5)
bar:1911 at: 28645 fontsize:S text: 28.645 shift:(-10,5)
bar:1921 at: 31879 fontsize:S text: 31.879 shift:(-10,5)
bar:1931 at: 22371 fontsize:S text: 22.371 shift:(-10,5)
bar:1936 at: 23581 fontsize:S text: 23.581 shift:(-10,5)
bar:1951 at: 27263 fontsize:S text: 27.263 shift:(-10,5)
bar:1961 at: 28323 fontsize:S text: 28.323 shift:(-10,5)
bar:1971 at: 28189 fontsize:S text: 28.189 shift:(-10,5)
bar:1981 at: 27838 fontsize:S text: 27.838 shift:(-10,5)
bar:1991 at: 28273 fontsize:S text: 28.273 shift:(-10,5)
bar:2001 at: 28983 fontsize:S text: 28.983 shift:(-10,5)

TextData=

fontsize:S pos:(20,20)
text:fonte ISTAT - elaborazione grafica a cura di Wikipedia

</timeline>

Administració

Llista d'alcaldes
Període	Identitat	Partit
2010-	Paolo Garofalo	Centre esquerra
2005-2010	Rino Agnello	Centre esquerra

Història

Esteve Bizantí diu que fou colònia de Siracusa fundada el 654 aC, es a dir 80 anys després d'aquesta ciutat, però Tucídides, que esmenta les colònies de Siracusa, no anomena Enna.

El cert es que quant apareix a la història era una ciutat dels sículs i no dels grecs.

Dionís de Siracusa va intentar ocupar-la per la seva importància militar, primer mitjançant un cop d'estat dirigit per Aeimnestos, ciutadà d'Enna, i quant aquest no el va secundar, va ajudar als ciutadans a lluitar contra el dèspota, però va fracassar; però mes tard, per mitjans desconeguts, es va apoderar de la ciutat.

En temps d'Agàtocles pertanyia a aquest tirà, però quant era a l'Àfrica i els agrigentins van començar a restaurar la independència de les ciutats, Enna fou de les primeres que es va declarar independent i va obrir les seves portes al cap agrigentí Xenòdicos (309 aC).

A la Primera Guerra Púnica fou capturada pels cartaginesos dirigits per Amilcar i reconquerida pels romans, però sempre per traïcions i no per força.

A la Segona Guerra Púnica, mentre Marcel assetjava Siracusa (214 aC) el governador d'Enna, Pinarius, alarmat per la defecció de les ciutats de l'illa a favor dels cartaginesos, i per por de què Enna fes el mateix, va ordenar a la guarnició romana la matança dels ciutadans quant eren reunits al teatre, i els va matar a tots sense distinció i després va incendiar la ciutat. Vuitanta anys després fou el quarter general a la Guerra dels esclaus (134 aC-132 aC) que va esclatar allí mateix sota la direcció d'Eunus que es va fer amo de la ciutat i des allí es va estendre per l'illa i va saquejar e incendiar; fou la darrera ciutat que va resistir al procònsol Rupilius, que al final la va conquerir després de gran esforços i fou severament castigada, el que va ser el començament de la seva decadència.

Tot i així encara fou municipi romà segons esmenta Ciceró i el seu territori era fèrtil i produïa moresc, però va quedar molt afectat per les exaccions de Verres. Ja gairebé no torna a aparèixer. Estrabó encara l'esmenta com a ciutat però amb pocs habitants, i Plini la fa figurar a la llista de ciutats sicilianes amb rang de municipi igual que Ptolemeu. S'esmenta fins i tot al Itinerari d'Antoní i a la Taula de Peutinger.

Existia a l'edat mitjana i es deia Castro Ianni (derivació de Fortalesa d'Enna) de on va derivar el seu modern nom de Castrogiovanni. Hi va residir l'emperador Frederic II (1296-1337). El 1307 es va començar a construir la catedral d'estil gòtic. Al darrer segle fou rebatejada altre cop Enna. El seu nom en català antic fou Castrejoan.

La rodalia de la ciutat es conegut a la mitologia como el lloc on Proserpina fou portada per Plutó; el lloc concret es una petita llacuna (Ovidi l'esmenta com a Pergos i Claudi com Pergus) a uns 8 km d'Enna, amb una cova de la qual va sortir el rei del infern. Però la llacuna no es esmentada ni per Ciceró ni per Diòdor que si que esmenten la cova. Les restes d'un petit llac avui sec encara existeixen, així com la cova. Aquesta llegenda va provocar l'adoració peculiar a la zona de Ceres i Proserpina. Ciceró diu que hi havia un temple de Ceres molt antic i venerat que fou saquejat per Verres que es va emportar la imatge de bronze de la deessa que era la mes venerada de l'illa. No queden restes de l'antiga ciutat que segurament foren destruïts pels àrabs que van construir el castell i altres edificis a la part alta de la moderna ciutat.

A les monedes romanes la llegenda es Mun. Henna (Municipium Henna), i a les gregues apareix com Eennaion.