Enric Cristòfor Ricart i Nin
Enric Cristòfor Ricart i Nin (Vilanova i la Geltrú, 1893 - 1960) va ésser un gravador i pintor català.[1] És un dels artistes més destacats del Noucentisme.
Estudià a l'Escola d'Art de Francesc d'Assís Galí, i a l'Escola de Bells Oficis. També fou membre fundador de l'Agrupació Courbet. Col·laborà a les revistes L'Instant, Trossos, Themis, Jordi i Prisma. Il·lustrà amb els seus gravats al boix nombrosos llibres com Aleluyas (de Santiago Vinardell, 1919), La vida es sueño (de Calderón de la Barca), Àncores i estrelles (de Sagarra, 1935) i L'Odissea (d'Homer, 1948) i va ser el representant més destacat de la renaixença de la xilografia catalana al primer terç del segle XX.
A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer es conserven bona part de les seves pintures i gravats i els seus àlbums de proves d'estat.
Referències
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 222. ISBN 84-95554-27-5.
Bibliografia
- COSTA-GRAMUNT, Teresa, Enric Cristòfol Ricart (1863-1960, Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2002
- MAS PEINADO, Ricard Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929) Barcelona: Parsifal Edicions, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 172
- PLANAS, Maria Rosa, Enric-Cristòfol Ricart, gravador del Noucentisme, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1988. ISBN 84-7845-005-X.