Joan-Josep Tharrats i Vidal

Joan-Josep Tharrats i Vidal

Q36279
Q14819852	Joan-Josep Tharrats i Vidal 1918 Girona
Q4	2001 Barcelona
Q231002	Catalunya
Q1914636
Q735	pintura
Q107292093
Q193139   Q327245 Q841654

Joan-Josep Tharrats i Vidal (Girona, 5 de març de 1918 - Barcelona, 4 de juliol de 2001) fou un pintor, teòric d'art i editor català, fill de Josep Tharrats i Vilà. El 1932 es traslladà a Besiers fins el 1935, quan tornà a a Barcelona i estudià a l'Escola Massana. La Guerra Civil Espanyola trencà els seus estudis fins el 1942, que recomençà la seva activitat artística.

Inicialment temptejà amb l'impressionisme, però canvià vers l'art abstracte per influència de Piet Mondrian i Vasili Kandinski. El 1946 utilitzava com a material papers retallats, taques i enganxaments. El 1947 conegué a l'Institut Francès de Barcelona els artistes Arnau Puig Grau, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Brossa i Josep Vicenç Foix, amb alguns dels quals fundà Dau al Set, i organitzà exposicions, activitats culturals i edità la revista Dau al Set, on sovint se'l considera com a fundador. Bona part de la revista s'estampà en la màquina Boston del seu taller, i la seva estètica personal impregnà les planes d'aquella publicació.

Paviment dels Jardins del Mirador de l'Alcalde

Exposà individualment per primer cop el 1949 a les galeries El Jardín de Barcelona, i des d'aleshores arribà a ésser un dels pintors catalans més coneguts internacionalment. Des del 1954 exposà regularment a la Sala Gaspar de Barcelona i el 1955 a Estocolm i Nova York, el 1959 participà en la V Biennal de São Paulo i a les Biennals de Venècia de 1960 i 1964. Va dissenyar el paviment dels Jardins del Mirador de l'Alcalde, inaugurats l'any 1969 a Montjuïc, que formen part del Catàleg del Patrimoni Artístic de la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un mosaic de 420 m2 i per a la seva realització es van fer usar materials com còdols, llambordes, maons, rajoles posades de cantó, culs d'ampolla, peces de formigó, peces de ferro diverses (cadenes, rodes dentades, filaments, cargols i femelles, planxes... procedents de maquinària desballestada) o fragments de tapes de registres dels serveis urbans del subsòl.

El 1966 fundà l'Associació d'Artistes Actuals. El 2009 la diputació de Barcelona li va dedicar l'exposició itinerant Les maculatures de Tharrats.

Fou un dels capdavanters de l'avantguardisme català de la postguerra. Evolucionà d'una abstracció lineal d'influència surrealista amb Dau al Set, cap a un informalisme de textura rica, color abundant i grafia lliure. En el seu univers màgic les formes hi fluctuen lliurement. Tingué una versió pròpia de les tècniques d'estampació (maculatures) que li permeteren aconseguir creacions fantasioses. També va fer cartells, il·lustrà llibres i va fer murals, vitralls, mosaics, joies i fins i tot escenografies d'òpera (Spleen de 1984).

El 1994 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1994 el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d'Espanya.

Fundació Tharrats d'Art Gràfic, a Pineda de Mar

Com a resultat de l'estreta relació existent entre l'artista i la població de Pineda de Mar, el 6 d'abril de 1991 va néixer la Fundació Tharrats d'Art Gràfic, que disposa d'un fons d'art fruit de la donació feta Tharrats de tota la seva obra gràfica i de més de 500 peces de la seva col·leció particular.

Llibres

• Antoni Tàpies o el Dau Modern de Versalles (1950)
• Artistas españoles en el ballet (1950)
• Cent anys de pintura a Cadaqués (1981) ISBN 84-95554-27-5
• Picasso i els artistes catalans en el ballet (1982)
• Dames de tots colors (1992)
• Joan Josep Tharrats i la seva època (1999)

Enllaços externs

• Quadres de Joan-Josep Tharrats
• Biografia de Tharrats