Enric Vilà i Armengol
Enric Vilà i Armengol (Calonge, Baix Empordà, 5 de desembre de 1911 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 8 d'abril de 2007) fou un fiscornaire i compositor de sardanes.
Va aprendre les primeres lliçons del seu pare, que també era músic, i posteriorment tingué com a professor a Josep Casanovas, Peixero. La seva primera cobla fou La Principal de Calonge, que dirigia el seu pare, i també actuà amb la Guixolenca de Sant Feliu de Guíxols, La Lira de Palamós i la cobla de l'empresa SAFA, de Blanes.
Encara que nascut a Calonge, des del final de la guerra civil va viure a Torroella. El 1943 comença una etapa transcendental de la seva vida professional fundant la Caravana juntament amb Ricard Viladesau, Martirià Font, Jaume Sabaté, Domenench Anglada i altres veterans. El 1956 ingressà als Montgrins on hi estigué 9 anys fins que per motius de salut hagué de deixar la seva tasca d'intèrpret.
El 1974 de nou pot tornar a tocar i el trobem a la cobla palamosina Baix Empordà i després al Foment de la Sardana, de Torroella, fins el 1989 que deixà definitivament de tocar.
Els darrers anys va escriure múltiples articles sobre les seves vivències en el món de la cobla. Un dels més curiosos és el Petit diccionari secret dels músics de Cobla.
Fou també un popular compositor de sardanes, les seves obres són alegres i balladores, la primera ja l'escriví el 1934 amb el nom L'Enriquet, el total de la seva producció fou d'una seixantena de sardanes, de les quals destaquem: Cala bona, Petó i natjada, L'hereu i la Gracieta, L'Aplec de l'Escala , A la mare de Déu de l'Om, Els germans Vilabrú...