Enrique de Francisco Jiménez

Enrique de Francisco Jiménez (Getafe, 1878 - Ciutat de Mèxic, 1957) fou un polític socialista basc d'origen madrileny. Va passar la seva adolescència a Tolosa (Guipúscoa), i el 1910 fou escollit regidor del seu ajuntament pel PSOE. Treballà a l'empresa Irastorza Hermanos fins que va tancar el 1912, i després fou president del Sindicat del Paper de la UGT de Guipúscoa. Fou candidat socialista a les eleccions a Corts Espanyoles de 1919 i 1920. Serà escollit diputat pel PSOE per Guipúscoa a les eleccions generals espanyoles de 1931, però a les eleccions de 1933 no va revalidar el vot. Aleshores treballà com a gerent de la cooperativa Alfa d'Eibar, però fou empresonat per la participació en la Revolució de 1934. Alliberat, fou escollit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1936. També fou membre de la maçoneria.

Després la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic, on fou vicepresident de l'executiva de la UGT a l'exili el 1944-1947 i ministre d'economia de la República espanyola en l'exili en el govern de José Giral (abril de 1946 - gener de 1947).

Enllaços externs

• Enrique de Francisco a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi
• Biografies d'exiliats republicans