Era Meiji

Història del Japó
Fitxer:Satsuma-samurai-during-boshin-war-period.jpg
Paleolític 35.000–14.000 aC Període Jōmon 14.000-400 aC Període Yayoi 400 aC-250 dC Període Yamato 250-710 – Període Kofun 250-538 – Període Asuka 538-710 Període Nara 710-794 Període Heian 794-1185 Shogunat Kamakura 1185–1333 – Restauració Kemmu 1333–1336 Shogunat Ashikaga 1336–1573 – Període Nanboku-chō 1336–1392 – Període Sengoku 1477-1573 Període Azuchi-Momoyama 1568–1603 – Període del comerç Nanban Període Edo 1603–1868 – Bakumatsu 1853-1867 Període Meiji 1868–1912 Període Taishō 1912–1926 – Japó en la 1a Guerra Mundial 1914-1917 Període Shōwa 1926–1989 – Expansionisme japonès – Japó ocupat – Japó postocupat Període Heisei 1989–present
Història econòmica Història educacional Història militar Història naval
Glossari

L'era Meijí (en japonès 明治時代, Meiji jidai, període del regne il·luminat) és el nom amb què al Japó es coneix l'interval de 45 anys de govern de l'emperador Meiji, entre el 23 d'octubre del 1868 i el 30 de juliol del 1912.

L'era començà amb la remoció de l'últim shōgun, Tokugawa Yoshinobu, (que viuria en aïllament a Shizuoka durant aquesta era), i l'entronització de l'emperador, el primer emperador amb poder polític després de diversos segles de shogunat. L'emperador continuà una intensa campanya de reformes encetada vint anys endarrere per la restauració Meiji, que modificaria l'estructura política, social i econòmica del país. Aquesta reestructuració es feu amb criteris occidentals i afectà la universitat, l'aparell estatal i jurídic, i portà a la redacció d'una constitució japonesa.

Després de la mort de l'emperador Meiji el 1912, puja al tro l'emperador Taishō i s'inicia l'era Taishō.