Eritrina (arbre)
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
_feeding_on_Indian_Coral_Tree_(Erythrina_variegata)_in_Kolkata_I_IMG_4005.jpg)
_IMG_2097.JPG)
Erythrina és un gènere de plantes amb flor de la família Fabaceae.
Particularitats
N'hi han unes 130 espècies distribuides arreu de les zones tropicals i subtropicals de la terra. Són arbres amb una alçada màxima de 30 m en l'espècie més alta. Són molt utilitzats als parcs urbans de les ciutats del subcontinent indi i l'Àsia del sudest, car llurs flors són generalment força espectaculars. Els fruits són beines característiques de les fabòidies.
Aquestes plantes són importants com a aliment de les erugues d'alguns lepidòpters, com les de la Endoclita damor, Hypercompe eridanus i Hypercompe icasia. Molts ocells també s'alimenten del nectar d'aquestes flors grans.
Recentment hi han hagut alguns canvis en la taxonomia del gènere, per exemple E. monosperma és ara Butea monosperma.
Origen del nom
Erythrina, el nom del gènere, prové del grec antic ερυθρóς (erythros), "roig" o "vermell", en referència al color roig intens de les flors d'algunes espècies representatives.[2]
Espècies
- Erythrina abyssinica DC.
- Erythrina americana Mill. – Colorín,[3] Tzompāmitl[4] (Mèxic)
- Erythrina ankaranensis Du Puy & Labat (Madagascar)
- Erythrina atitlanensis Krukoff & Barneby
- Erythrina berteroana Urb.
- Erythrina burana Chiov. (Etiòpia)
- Erythrina caffra Thunb. – (Àfrica)
- Erythrina corallodendron L. (Hispaniola, Jamaica)
- Erythrina coralloides D.C. (Mèxic, Estats Units)
- Erythrina crista-galli L. – seibo, ceibo, seíbo, bucaré (Argentina, Uruguai, Brasil, Paraguai)
- Erythrina decora Harms
- Erythrina edulis Micheli – Basul (Andes)
- Erythrina eggersii Krukoff & Moldenke – (Puerto Rico)
- Erythrina elenae Howard & Briggs (Cuba)
- Erythrina euodiphylla Hassk. ex Backh. (Indonèsia)
- Erythrina falcata Benth. – (Brasil)
- Erythrina flabelliformis Kearney
- Erythrina fusca Lour. – bois immortel, bucaré anauco, bucayo, gallito (Pantropical)
- Erythrina haerdii Verdc. (Tanzània)
- Erythrina hazomboay Du Puy & Labat (Madagascar)
- Erythrina herbacea L. – (Mèxic, Estats Units)
- Erythrina humeana Spreng. – (Sudàfrica)
- Erythrina lanceolata Standl.
- Erythrina latissima E.Mey.
- Erythrina lysistemon Hutch. – (Sudàfrica)
- Erythrina madagascariensis Du Puy & Labat (Madagascar)
- Erythrina megistophylla (Ecuador)
- Erythrina mulungu Diels Mart. – Mulungu (Brasil)
- Erythrina perrieri R.Viguier (Madagascar)
- Erythrina poeppigiana (Walp.) O.F.Cook – bucare ceibo
- Erythrina polychaeta Harms (Equador)
- Erythrina rubrinervia Kunth
- Erythrina sacleuxii Hua (Kenya, Tanzània)
- Erythrina sandwicensis O.Deg. – Wiliwili (Hawaii)
- Erythrina schimpffii Diels (Ecuador)
- Erythrina schliebenii Harms – Llac Latumba (Extinta el 1938)
- Erythrina senegalensis DC.
- Erythrina speciosa Andrews (Brasil)
- Erythrina stricta Roxb. – Mandara (Àsia del sudest)
- Erythrina suberosa Roxb.
- Erythrina tahitensis Nadeaud (Tahiti)
- Erythrina tuxtlana Krukoff & Barneby (Mèxic)
- Erythrina variegata L. – - arbre de corall de l'Índia Sunshine Tree, Roluos (Cambodja), deigo (Okinawa), drala (Fiji), madar (Bangladesh), man da ra ba (Tibet), thong lang (Tailàndia), vông nem (Vietnam)
- Erythrina velutina Willd. (Carib, Amèrica del Sud, Illes Galápagos)
- Erythrina verna Vell. (Syn : Erythrina mulungu Mart.) - mulungu (Amèrica del Sud)
- Erythrina vespertilio Benth. – "bean tree" (Austràlia)
- Erythrina zeyheri Harv.
- Erythrina ×bidwillii Lindl.
- Erythrina ×sykesii Barneby & Krukoff
Referències
- ↑ «Erythrina L.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 01-04-2007. [Consulta: 28 gener 2010].
- ↑ Gledhill, D. The Names of Plants. 4. Cambridge University Press, 2008, p. 157. ISBN 9780521866453.
- ↑ «Zompantle o colorín (Erythrina americana Miller)». Tratado de Medicina Tradicional Mexicana Tomo II: Bases Teóricas, Clínica Y Terapéutica. Tlahui, 20, 2005 [Consulta: 24 octubre 2009].
- ↑ Karttunen, Frances. An Analytical Dictionary of Nahuatl. University of Oklahoma Press, 1992, p. 316. ISBN 9780806124216.
Enllaços externs
