Ermengol IV

Ermengol IV d'Urgell, anomenat «el de Gerb» (1056 – Gerb, 1092) fou comte d'Urgell (1066–1092). Va regnar als dotze anys sota la tutela de la comtessa-vídua Sança d'Aragó, tercera muller del seu pare. El buit de poder fou aprofitat pels nobles urgellencs per a ocupar grans dominis. No fou fins el 1075 que Ermengol IV aconseguí imposar-se a la noblesa. Va col·laborar amb Pere I d'Aragó i es va refer econòmicament gràcies a les paries rebudes de Lleida i Fraga. Va reconquerir el 1076 la conca del Sió amb les viles d'Agramunt i d'Almenar; la zona de Linyola i Bellcaire el 1091, així com Calassanç i Gerb com a pas previ per la presa de Balaguer. Fou un ferm defensor de la incorporació de la reforma gregoriana al comtat d'Urgell.

Llinatge

Era fill d'Ermengol III d'Urgell i Clemència de Bigorra, succeint al seu pare a la mort d'aquest. Es casà vers el 1077 amb Llúcia de la Marca, filla de Bernat I de la Marca. D'aquest matrimoni tingueren Ermengol V (1078–1102) que fou comte d'Urgell. En segones núpcies es casà el 1079 amb Adelaida de Provença, besnéta de Guillem II de Provença. D'aquest matrimoni tingueren: Guillem III de Forcalquier (v1080-1129), comte de Forcalquier i Adelaida, morta jove.

Precedit per: Ermengol III

Comte d'Urgell Error creant la miniatura: 1066–1092

Succeït per: Ermengol V