Vés al contingut

Ernani

De Viki.cat
Hernani
Títol original: Ernani
Llengua original: italià
Música: Giuseppe Verdi
Llibret: Francesco Maria Piave
Font literària: peça teatral Hernani de Victor Hugo
Actes: 4
Estrena: 9 de març de 1844
Teatre: Estrena: Teatre La Fenice de Venècia
Estrena a Catalunya: 1845, Teatre Nou (Barcelona)
Estrena al Liceu: 24 de setembre de 1847
Personatges:
  • Personatges principals
    • Ernani, rebel - Tenor
    • Don Carlo, príncep i, després, rei d'Espanya - Baríton
    • Don Ruy Gomez de Silva, gran d'Espanya - Baix
    • Elvira, la seua neboda i promesa - Soprano
  • Personatges secundaris
    • Giovanna, donzella d'Elvira - Mezzosoprano
    • Don Ricardo, home d'armes del rei -Tenor
    • Jago, home d'armes de Don Ruy - Baix
  • Altres
    • Cor: rebels, bandits, assistents, cavallers, servents, nobles, dames

Ernani és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre llibret italià de Francesco Maria Piave, basada en la peça teatral Hernani de Victor Hugo. Es va estrenar el 9 de març de 1844 al teatre La Fenice de Venècia.

Sinopsi argumental

Temps: 1519.
Lloc: Aragó, Aquisgrà, i Saragossa.

Acte I

Muntanyes d'Aragó. Els bandits pregunten la raó de l'abatiment d'Ernani. Ernani replica declarant el seu amor per Elvira, que ha de ser portada, a contracor, a l'altar pel vell Gómez de Silva. Demana als bandits que la raptin.

Canvi d'escena: cambra d'Elvira. Són portats els presents de casament de Silva, i Elvira dóna el seu reconeixement. Carles, disfressat, entra, però és reconegut per Elvira, que rebutja el seu amor. Quan ell intenta usar la força, Elvira agafa una daga, però Ernani, que acaba d'arribar, s'interposa. Carles reconeix en Ernani al cap dels bandits, i ell al seu torn li expressa l'odi que sent vers el rei, el qual l'ha despatxat de les seues terres. En el moment en què repta el rei a lluitar, Silva fa la seua aparició. Silva vol lluitar amb els dos, però Ricardo s'acosta i reconeix Carles. Ernani xiuxiueja a Elvira que l'ajude a fugir.

Acte II

Un saló en el palau de Silva. Hom creu que Ernani és mort, i Elvira ha transigit a casar-se amb Silva. Ernani apareix disfressat de pelegrí. Ernani al·lega que l'acacen i que busca la seguretat del palau, que li és concedida per Silva. Segueix una escena entre Ernani i Elvira. Ella el creu mort, i pretén suïcidar-se davant de l'altar. Ernani revela la seua identitat; Silva els sorprèn. Silva, complint la paraula donada, li assegura l'hospitalitat i salvar-lo de Carles, però amb la intenció de posposar la seua venjança personal. Carles, que ha estat seguint Ernani, arriba i exigeix el seu lliurament, però Silva hi refusa. Els homes de Carles no aconsegueixen trobar l'amagatall d'Ernani; Silva manté la seua paraula fins i tot quan el rei pren a Elvira com a hostatge. Ernani i Silva s'alien per a alliberar Elvira. Com a pagament per l'hospitalitat i la defensa de Silva, Ernani jura a aquest que estarà disposat a morir en el moment en què Silva ho decidisca.

Acte III

Carles visita la tomba de son pare a Aquisgrà, ciutat en què ha de portar-se a terme l'elecció del nou rei. Darrere del mausoleu escolta la conversa dels conspiradors; Silva i Ernani entre ells, que decideixen a sort qui serà l'encarregat d'assassinar Carles, sent Ernani l'elegit. Sonen tres colps de canó, que anuncien a Carles com a nou rei. L'aparició dels homes de Carles desbarata la conspiració i el rei ordena l'execució dels nobles. Aleshores Ernani manifesta que ell també haurà de morir i desvetlla la seua vertadera identitat: Don Juan de Aragón, que havia estat proscrit. Elvira demana clemència per al seu estimat, i Carles, convençut per les súpliques d'Elvira accepta el seu matrimoni amb Ernani.

Acte IV

Castell d'Ernani. Elvira i Ernani acaben de casar-se i ho celebren amb una festa. Silva arriba i en silenci dóna a Ernani una daga. Ernani compleix el seu jurament i es clava la daga en el cor.

Àries cèlebres

  • Dell'esilio nel dolore (Ernani)
  • Ernani involami (Elvira)
  • Infelice, e tu credevi (Silva)
  • Vieni meco, sol di rose (Carlo)
  • Da quel di che t'ho veduta (Carlo)

Vegeu també

Òperes de Giuseppe Verdi

Oberto, Conte di San Bonifacio (1839) | Un giorno di regno (1840) | Nabucco (1842) | I Lombardi (1843) | Ernani (1844) | I due Foscari (1844) | Giovanna d'Arco (1845) | Alzira (1845) | Attila (1846) | Macbeth (1847) | I Masnadieri (1847) | Il corsaro (1848) | La battaglia di Legnano (1849) | Luisa Miller (1849) | Stiffelio (1850) | Rigoletto (1851) | Il trovatore (1853) | La traviata (1853) | I vespri siciliani (1855) | Simon Boccanegra (1857) | Un ballo in maschera (1859) | La forza del destino (1862) | Don Carlos (1867) | Aïda (1871) | Otello (1887) | Falstaff (1893)


Plantilla:Sister