Ernest García i García

Ernest Garcia (Alacant, l'Alacantí, 1948) és un sociòleg valencià. Durant la seva etapa estudiantil fou un activista destacat, i el 1971 ingressà en el PCE. Durant la transició democràtica participà en la fundació del PCPV i en fou escollit secretari general, i també fou redactor de Verdad i director de Cal Dir, i responsable dels comitès universitaris. Fou membre del comitè central del PCE i en fou expulsat el 1980 per haver donat suport públicament a la incorporació en Euskadiko Ezkerra del sector del PCE-EPK (Partit Comunista d'Euskadi) encapçalat per Roberto Lertxundi. Aleshores ingressà a l'Agrupament d'Esquerra del País Valencià el 1982, i d'ací formà part del procés constituent d'Unitat del Poble Valencià (UPV), partit del qual va ser secretari general i del qual en fou candidat a les eleccions generals espanyoles de 1986.

Ha estat professor de sociologia a la Universitat de València i primer degà de la Facultat de Ciències Socials, constituïda el 1998.^[1] Políticament milita a Els Verds.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]

Obres

Les cendres de maig que va obtindre el Premi Joan Fuster d'assaig de 1983 amb Emèrit Bono i Martínez
El trampolí fàustic: ciència, mite i poder en el desenvolupament sostenible (1995)
València, l'Albufera, l'horta: medi ambient i conflicte social (1997)
Relaciones laborales y medio ambiente (1997)
La sostenibilidad del desarrollo: el caso valenciano (1998)

Precedit per: Antonio Palomares	Secretari General del Partit Comunista del País Valencià PCPV gener de 1979 - setembre de 1980	Succeït per: ???
Precedit per: Càrrec Nou	UPV Secretari General d'UPV 1984 - 1986	Succeït per: Pere Mayor i Penadés