Emèrit Bono i Martínez

Emèrit Bono i Martínez (Sagunt, 1940) és un economista valencià. Militant del PCPV durant la transició democràtica, fou diputat per la província de València a les eleccions generals espanyoles de 1977. Formà part de l'Assemblea de Parlamentaris Valencians i del Consell del País Valencià presidit per Josep Lluís Albinyana, qui el nomenà conseller de benestar social el 1978, però dimití el 29 de desembre de 1978. Posteriorment abandonà el PCPV per a ingresar en el PSPV-PSOE, en el que fou diputat al arribà a ser home de confiança del president de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma, qui el nomenà conseller de medi ambient el 1993-1995.

Un cop abandonà la política, ha estat catedràtic d'economia aplicada en la Universitat de València, des del 2005 és membre de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE). És un aferrissat defensor del paper del País Valencià dins l'Euram. És pare del periodista i diputat Ferran Bono Ara

Obres

• Les cendres de maig que va obtindre el Premi Joan Fuster d'assaig de 1983 amb Ernest García
• Economía i autonomía al país Valencià (1985) i altres a Revista Valenciana d'Estudis Autonòmics
• El espacio económico-político de lo valenciano: una nueva interpretación (1988) a Revista Valenciana d'Estudis Autonòmics
• Administración social pública: bases para el estudio de los servicios sociales (1992) amb Jorge Garcia Ferrer.
• Desenvolupament sostenible al País Valencià (1999) a L'Espill
• La construcción europea: de la economía a la política (2004) article a Pasajes