Vés al contingut

Ernest Maragall i Mira

De Viki.cat
Ernest Maragall i Mira
Ernest Maragall i Mira

Mandat
29 de novembre de 2006 – 29 de desembre de 2010
Precedit per Joan Manuel del Pozo i Álvarez
(Educació i Universitats)
Succeït per Irene Rigau i Oliver
(Ensenyament)

En el càrrec
Assumpció del càrrec
17 de desembre de 2010

Naixement 1943
Barcelona (Barcelonès)
Partit polític Nova Esquerra Catalana
Professió Economista

Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 1943) és un economista i polític català, militant i fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)fins a la seva sortida el 2.012 i conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya des del novembre de 2006 fins el desembre de 2010. Des del 16 de desembre de 2012 és President del Consell de Nova Esquerra Catalana.[1]

Biografia

És nét del poeta Joan Maragall, fill de Jordi Maragall i germà de Pasqual Maragall. Estudià a l'escola Virtèlia i serà membre de l'escoltisme a l'agrupament escolta de la Confraria.[2] Participà activament en la lluita clandestina contra la dictadura franquista com a militant del Front Obrer de Catalunya des de la seva creació el 1961.

Des de l'any 1958 i fins el 1970 va treballar en el camp de la Publicitat i Marketing. Des del 1970 i fins el 1979 ha desenvolupat tasques com a analista informàtic de l'Ajuntament de Barcelona i com a economista al Gabinet Tècnic de Projectes de l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment va ser gerent de l'Institut Cartogràfic de Barcelona S.A. Societat privada municipal (ICB S.A. Spm) i director general de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) de l'Ajuntament de Barcelona.

Des d'octubre de 1997 va exercir com a regidor d'Hisenda i Funció Publica i president del Consell del Districte de Sant Andreu.

Des del mes de juliol de 1999 fins a 2004 va ser regidor de Presidència i Hisenda, president de l'Institut Municipal d'Informàtica, president de l'Institut Municipal d'Hisenda i vicepresident de l'Institut Municipal d'Educació, dins de l'Ajuntament de Barcelona.

Com a representant de l'Ajuntament a la Federació de Municipis de Catalunya, va ocupar el càrrec de vicepresident de la Comissió de Funció Pública de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Vicepresident del Consell d'Administració de Localret.

Portaveu del Govern Municipal de l'Ajuntament de Barcelona des de juliol de 2001 fin el juny de 2003. El desembre de 2003 és nomenat Secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va exercir fins el setembre de 2006.

Fundador de Convergència Socialista de Catalunya l'any 1974, i del PSC-Congrés l'any 1976, va ser membre des de 1977 de l'executiva de Barcelona del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC i de la seva Comissió Executiva fins la seva sortida del partit el 2012.

Arran de les seves posicions catalanistes que l'aïllaren al si del PSC, Maragall decidí d'impulsar una nova associació Plaça 21 per a la gent que se sent "òrfena de partit". Aquesta iniciativa es va presentar amb un manifest explicatiu el 25 de juliol de 2012.[3]

Ernest Maragall, amb alguns membres del sector anomenat catalanista del PSC, va participar a la Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa", desmarcant-se de la posició oficial del partit. [4] La desafecció de Maragall devers el PSC cresqué més encara amb el rumb marcat per la nova direcció del partit clarament hostil al procès sobiranista, i així l'11 d'octubre de 2012 abandonà la seva militància per a crear un nou partit anomenat Nova Esquerra Catalana.[5]


Precedit per:
Joan Manuel del Pozo i Álvarez
(Educació i Universitats)
Conseller d'Educació
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2006 - 2010
Succeït per:
Irene Rigau i Oliver
(Ensenyament)

Referències

Enllaços externs