Erosió marina
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Erosió». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: abril de 2013 |
 |
L'article necessita algunes millores en la seva redacció. Col·laboreu-hi! Hi ha fragments mal redactats. |
L'erosió marina pot ésser destructora quan erosiona o es descomponen els materials de la costa i pot ésser constructora quan els sediments generats per l'erosió són arrastrats i emmagatzemats. L'erosió depèn principalment de les onades de la mar, de la constitució litològica de les roques i de l'estructura dels materials. El penya-segat és la forma erosiva més característica. El seu efecte genera el retrocés de la costa. Així com les ones de la mar erosionen els penya-segats, aquests es van desfent, la pedra es gasta i els seus sediments es van acumulant.
Hi ha tres passos per fer efectiva l'erosió marina:
- Les ones arriben fins el pendent del litoral i desgasten la seva base.
- L'erosió genera un tall en el litoral formant un petit penya-segat.
- El pes de la part superior fa que caigui i el penya-segat es van desfent i els seus sediments s'acumulen.
Cal recordar que les aigües marines retenen la calor de les radiacions solars, el que actua com regulador de la temperatura. L'aigua de la mar presenta, normalment, un elevat grau de sal, una mitjana de 36 grams per litre, xifra que augmenta en zones amb més insolació. Les aigües marines sempre en constant moviment son mogudes principalment per l'acció del vent, que mou l'aigua de la superfície del mar i el moviment es propaga a grans distàncies.
És important tenir en compte els cicles del sol i de la lluna, com un dels provocadors de les onades i de les marees. La influència d'aquests dos astres, a causa de la gravitació, provoca aquestes marees, que son ascensos i descensos del nivell del mar, que són en la majoria dels casos, un dels principals agents de la erosió marina.