Erwin Bechtold
Erwin Bechtold (Colònia, 1925) és un pintor i interiorista alemany.
Obtingué a Colònia el diploma de mestre caixista i impressor. Durant el període d'aprenent realitzà uns breus estudis a les escoles d'oficis de Colònia, amb Friedich Vordemberge. Per iniciativa d'aquest exposà per primera vegada. El 1950 es traslladà a París, on treballà amb Fernand Léger. El 1954 descobrí l'illa d'Eivissa, que seria el seu futur àmbit laboral.
La seva tasca com a interiorista s'ha orientat cap a espais públics i treballs d'arquitectura interior. Des de l'informalisme fins a l'austeritat de les variacions de l'angle damunt d'una superfície plana, la seva obra ha recorregut un llarg camí pels territoris més suggestius de l'art contemporani. El 1959 fou membre fundador del Grupo Ibiza 59 i començà a participar en exposicions col·lectives i individuals a El Corsario. Després d'una època de formes sensuals damunt grans superfícies blanques, el 1966 començaren a aparèixer els primers indicis geomètrics. D'aquesta època data la sèrie Finger singer.[1]
Aspectes importants per a la seva evolució artística foren la prolongada estada a Berlín l'any 1957, així com la temporada a Anglaterra el 1966, on treballà en diverses acadèmies d'art com a professor convidat. El 1968 exposà a la Documenta de Kassel. El 1974 obtengué el primer premi de la VI Biennal Internacional d'Art d'Eivissa. El 1974 inicià les sèries sobre el tema marge-pertorbació de la forma bàsica, seguides el 1987 per la sèrie sobre el tema angle/superfície/espai, que ha continuat fins avui. El més gran dels seus treballs integrats, les quatre façanes del museu Reiis-Engelhorn a Mannheim, fou acabat el 1988.
Entre les seves distincions, destaquen el Premi Miró 1973, el de Professor Honorari per la seva obra vital a Alemanya, el Premi Illes Pitiüses a Eivissa i l'homenatge a l'artista a Art Barcelona 1999. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull i el 2011 va rebre el Premi Xam d’Arts Plàstiques en homenatge a Pere Quetglas Ferrer, "Xam".