Esbart Verdaguer
L‘Esbart Verdaguer 1945[1] fou una entitat artística dedicada a la recuperació i difusió de la dansa i les tradicions folklòriques de Catalunya, i els Països Catalans en general, mitjançant l‘espectacle. La creació de l‘Esbart Verdaguer, probablement fou una conseqüència de la trobada de Josep Benet i Morell amb Manuel Cubeles i Solé. Començà amb el nom Institució Folklòrica Verdaguer l‘any 1945 a Barcelona, per a convertir-se en Esbart Verdaguer el 1947, any en que fou registrat com a entitat pública.
El 18 d‘abril de 1948 es feu la presentació oficial al Palau de la Música Catalana amb un dels seus plens històrics. Precisament el mateix Palau es posà a la seva disposició i cada temporada hi havia funcions de l‘Esbart amb gran èxit d‘assistència.
L‘Esbart Verdaguer realitzà més de 160 actuacions en cinc anys. Actuà en nombroses ocasions als Països Catalans i a l‘estranger. Cal destacar l‘originalitat del vestuari amb dissenys d‘Alexandre Cirici i Pellicer i de Jaume Picas i Guiu.
En l‘aspecte musical, Lluís Moreno i Pallí portava la coreografia i arranjaments, i Joaquim Serra i Corominas la instrumentació. Fou un treball conjunt de grans mestres sota la direcció de Manuel Cubeles i Solé.
La primera junta va ser formada per:
President: Salvador Millet i Maristany; Vicepresident: Josep Ferrer; Vocals: Josep Benet i Morell, Manuel Cubeles i Solé, Alexandre Cirici i Pellicer, Jaume Picas i Guiu i Oriol Pascual i Parés
Altres membres foren: Salvador Mel·lo i Nicola, Antoni Ros i Marbà, Josep M. Espada, Ramon Trabal-Artés, Eulàlia Blasi, Anna Garcés i Delgado i Robert de Lanuza. L‘Esbart tingué prop de 4000 socis.
El fons de l'Esbart Verdaguer es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Referències
- ↑ * «Esbart Verdaguer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
Bibliografia
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article.
Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant cadascuna d'aquestes obres en citacions i referències a frases o paràgrafs concrets. |
- Joaquim Carbó. Assaig de teatre: Revista de l'associació d'investigació i experimentació teatral, ISSN 1134-7643, Nº. 66-67, 2008
- Jordi Lara. Papallones i roelles. El coreògraf i ballarí Salvador Mel·lo. Barcelona: Edicions de 1984, 2004.