Vés al contingut

Escàs

De Viki.cat
Escàs
Localització
Localització d' Escàs
Poble del terme de Rialb, antigament del terme de Surp

• Regió
• Comarca
• Municipi
Catalunya Catalunya
Alt Pirineu i Aran
Pallars Sobirà
Rialb
Superfície km²
Altitud 1,003,1 msnm
Població (2010)
  • Densitat
28 hab.
Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|27|Plantilla:Puntdecimal|N|1|6|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(28)_region:ES-CT|primary|name=}}
Codi postal 25594

Escàs és un poble del terme municipal de Rialb, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi de Surp.

És situat a 1.003,1 m alt, en un coster a l'esquerra del Riu de Caregue, a llevant del lloc on aquest riu es troba amb lo Rialbo per tal de formar el Riu de Sall.

El poble té l'església de Santa Coloma, sufragània de Sant Martí de Caregue.

Etimologia

Joan Coromines[1] atribueix l'origen d'Escàs no a l'adjectiu romànic escàs (avar, mesquí), sinó a una arrel basca, aska (vall, fossat, pastera...) amb el sufix -asse (paratge).

Geografia

El poble d'Escàs

Les cases del poble [2]

  • Casa Cappelat
  • Casa Cardaire
  • Casa Casó
  • Casa Coix

  • Casa Colinxaina
  • Casa Donzell
  • Casa Gros
  • Casa Guinsall

  • Casa Jana
  • Casa Joan Gros
  • Casa Lendo
  • Casa Madó

  • Casa Morera
  • Casa Peritx
  • Casa Peró
  • Casa Poblaire

  • Casa Pòlit
  • La Rectoria
  • Casa Remedi

Història

Edat antiga

Procedeix d'Escàs una destral de pedra polida, neolítica, conservada a la col·lecció Sala Molas de Vic.

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Scas declara 8 focs laics[3], uns 40 habitants.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Escàs. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya elevada amb exposició al sud; la combaten tots els vents. El clima hi és una mica fred, i produeix inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 9 cases i una font per a provisió dels seus habitants. L'església de Santa Coloma és annexa de la de Caregue. Les terres són fluixes, pedregoses i muntanyoses, en general de mala qualitat, i a la part nord hi ha alguns boscos poblats de pins. S'hi collia sègol, fenc, patates i mongetes. S'hi criava bestiar vacum i de llana. Hi havia caça de conills, llebres i perdius i pesca de truites. Comptava amb 7 veïns (caps de casa) i 43 ànimes (habitants).

Referències

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Jaume Vidal, Arnau Montaner, Joan Donzell, Pere Massa, Montserrat Millà, Salvador Joanico, Joan Pere i Arnau lo Moliner. Iglésias 1981, p. 70.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia

Enllaços externs