Escola de Morava
L'Escola de Morava (en serbi:Моравски стил, Moravski stil) fa referència a l'estil arquitectònic i artístic bizantí que s'emprà Sèrbia, en el període de 1370 a 1459, en diferents edificis religiosos. Les esglésies i monestirs van ser construïts pels governants Lazar Hrebeljanović (1370 -1389), Stefan Lazarević (1402-1427), Djuradj Brankovic (1427-1456) i els seus nobles. La primera construcció d'aquest estil va ser la tomba reial de Ravanica. El principal assoliment de l'Escola morava és l'esplendor dels elements escultòrics; la plasticitat de les seves ornamentacions en pedra representa una de les fites més originals d'art medieval serbi.
Història
L'arquitectura a Sèrbia, al voltant de 1370 fins a la seva caiguda als otomans el 1459, era molt experimental però molt activa. Anomenada "Escola Morava" i declarada com "estil nacional" per Gabriel Millet, reflectia una avaluació adequada dels punts d'estètica i d'un altre punt de vista.
El Katholikon del Monestir de Ravana, construït durant la dècada de 1370, es pot considerar la declaració inaugural d'aquest estil, influit inicialment pels edificis del Mont Athos, des de l'arquitectura pròpia de Sèrbia la dècada de 1340 i 1350, i d'altres fonts encara no determinades. L'aparició dels absis laterals al llarg dels flancs de l'església Ravana suggereix clarament la creixent importància de la fórmula monàstica de Monte Athos, juxtaposats aquí l'esquema local d'església amb cúpula.
No obstant això, l'aspecte més sorprenent d'aquesta arquitectura són la enorme quantitat d'escultures, la seva exuberància i varietat de motius. Evidents en un gran nombre d'edificis, des de Lazare de Krusevac a Naupara, Rüden, Veluce, Ljubostinja, i Milentija, la decoració mostra afinitats amb l'estil d'Armènia i Geòrgia, amb el món de l'Islam, i fins i tot amb la República de Venècia i l'Oest.
La seva persistència en el segle XV a les façanes de les esglésies, com la de Kalenić Monestir (construïda entre 1413 i 1417), posa de manifest la vitalitat d'aquest nou sistema, que en les seves etapes més avançades va començar a incorporar formes humanes i animals, sovint relacionades als temes mitològics, presumiblement procedents d'il·luminacions de manuscrits.
En els últims anys de la independència de Sèrbia, l'amenaça imminent de les forces otomanes va influir en el disseny dels edificis civils i religiosos, on es poden observar més testimonis de fortificacions. El Monestir Manasija a Sèrbia, per exemple, incorpora un sistema d'enormes murs, deu torres, i una masmorra enorme, tot construït entre 1407 i 1418. Finançats pel serbi Stefan Lazarević, la Manasija es va convertir en el centre de l'última activitat cultural a Sèrbia abans de la seva caiguda a mans dels otomans el 1459.
Galeria
-
-
-
Monestir Ljubostinja.
