Escut d'Alacant
L'escut d'Alacant té el següent blasonament:
Escut caironat. En camper de gules, un castell amb tres torres d'or, aclarit i maçonat de sable, damunt una roca del seu color que descansa sobre un peu ondat d'atzur i argent; el castell, sobremuntat d'un escudet caironat d'or, carregat de quatre pals de gules. Envoltant l'escut, el collar de l'Orde del Toisó d'Or. Per timbre, una corona reial oberta.
Història
El senyal heràldic d'Alacant ha anat variant al llarg del temps. Inicialment, com es pot comprovar a l'escut de 1591 que coronava la porta principal de l'Alforí de la Sal (on ara hi ha l'edifici de Correus), es tractava d'un escut ovalat amb els quatre pals, al·lusió a la condició de vila reial, orlat pel collaret del Toisó d'Or i timbrat per una corona oberta; el Toisó d'Or fou concedit a la ciutat per l'emperador Carles pel seu suport contra els agermanats.
L'escut dels quatre pals es va utilitzar fins ben entrat el segle XVII, quan es va introduir la roca amb el castell damunt la mar (en al·lusió al Benacantil i el castell de la Santa Bàrbara) i les lletres CIIA, amb els quatre pals històrics col·locats dins un escudet sobre el castell. Les lletres eren les inicials de Colonia Iulia Ilice Augusta, ja que es pensava que la ciutat era l'antiga Ilice, colònia romana corresponent, però, a Elx. Les lletres utilitzades actualment per l'Ajuntament, AL LA, foren introduïdes pel cronista de la ciutat Francesc Figueras i Pacheco a la dècada del 1940 per tal de desfer l'error, i al·ludeixen als diversos noms històrics de la localitat: el grec Akra Leuké, el llatí Lucentum i l'actual Alacant. L'escut d'Alacant, de llarga tradició, no ha estat encara oficialitzat per la Generalitat.
