Escut d'Andorra
L'escut d'Andorra és el tradicional de fa segles i fou adoptat oficialment com a símbol nacional el 1969. Apareix també al centre de la bandera d'Andorra.
És quarterat:[1]
- Al primer quarter, de gules, una mitra d'or perfilada i embellida d'argent per damunt d'un bàcul de bisbe d'or posat en barra (les armes del copríncep episcopal, el bisbe d'Urgell).
- Al segon quarter, d'or, tres pals de gules (les armes del copríncep secular o nobiliari, el comte de Foix).
- Al tercer quarter, d'or, quatre pals de gules (per Catalunya).[1]
- Al quart quarter, d'or, dues vaques passant de gules posades en pal, acornades, encollarades, clarinades i ungulades d'atzur (per Bearn).
L'escut està acompanyat d'una aurèola decorativa on, al peu, figura la divisa VIRTUS VNITA FORTIOR, que traduïda literalment significa 'la força unida és més forta' o 'la força és més forta en la unió'; en sentit figurat, podria simplificar-se en 'la unió fa la força'.
Quarters de l'escut
La Llei d'utilització dels símbols de l'Estat d'Andorra diu així en el seu annex:[2]
| « | L’escut del Principat d’Andorra tradicionalment ha estat format per quatre cases, dues corresponents a cadascun dels dos Coprínceps. Les quatre cases tradicionals són:
a) la del Bisbat, representada per una mitra i un bàcul daurats sobre fons vermell; b) la de Catalunya; c) la de Foix; d) la de Bearn. |
» |
Segons la normativa oficial, l'escut d'Andorra es compon dels següents quarters:
Primer quarter: armes de la Seu d'Urgell, a la província catalana de Lleida (Espanya).
Segon quarter: armes de l'antic Comtat de Foix, avui comuna francesa de Foix (França).
Tercer quarter: armes de l'antiga Corona d'Aragó en representació de Catalunya (Espanya).
Quart quarter: armes de l'antic Vescomtat de Bearn, avui part integrant del departament francès dels Pirineus Atlàntics (França).
Història
L'escut andorrà fa referència a la història i la situació del pais. Els dos quarters superiors son les armories dels dos coprínceps originals, i els inferiors representen els casals de Barcelona i de Bearn, els dos veïns més poderosos als quals rendien vassallatge els coprínceps.
