Escut d'Isona i Conca Dellà
L'escut oficial d'Isona i Conca Dellà té el següent blasonament:
- Escut caironat: d'argent, dos canons de font de sable movent dels flancs de l'escut amb tres raigs d'atzur, cadascun caient sobre un toll d'aigua d'atzur carregat de vuit roses d'or posades quatre, tres i una formant triangle. Per timbre una corona mural de vila.[1]
Història
Va ser aprovat el 21 d'abril de 1983, substituint l'escut antic d'Isona, adoptat entre 1970 i 1983 com a escut de tot el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà. Els antics escuts de Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella perderen vigència el 1970, amb la integració dels seus antic municipis en el d'Isona i Conca Dellà.
|
|
|
| Escut antic de Benavent de Tremp, en desús des del 1970 |
Escut antic de Conques, en desús des del 1970 |
Escut antic de Figuerola d'Orcau, en desús des del 1970 |
|
|
|
| Escut antic d'Isona, vigent fins el 1983 |
Escut antic d'Orcau, en desús des del 1970 |
Escut antic de Sant Romà d'Abella, en desús des del 1970 |
Interpretació
Les dues fonts són el senyal tradicional de la vila d'Isona, cap del municipi creat el 1970 amb la unió de Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella. Les vuit roses d'or provenen de les armes dels Orcau, senyors de diversos pobles del municipi.
Vegeu també
Referències
- ↑ «DECRET 179/1983, de 21 d'abril, pel qual s'autoritza l'Ajuntament d'Isona i Conca d'Allà perquè adopti el seu escut heràldic municipal.» (pdf). DOGC núm. 331. Generalitat de Catalunya, 25-05-1983. [Consulta: 30 desembre 2011].