Escut quadrilong de punta redona. En camp d'or, quatre pals de gules, carregats d'una muralla amb tres torres del seu color, sobre un mar d'ones d'atzur i argent carregat amb tres roses al natural posades en faixa . Per timbre, una corona reial oberta.
Història
Resolució del 17 d'octubre de 2001, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, rehabilitant l'escut històric d'us immemorial. Publicat en el DOGV núm. 4.132, del 21 de novembre de 2001.
Es tracta d'un escut amb una llarga tradició històrica, i com ja en 1563 ens explicava Viciana, els quatre pals representen les armes de la Corona d'Aragó com a vila reial que fou des de la seva conquesta fins l'any 1280 i des del segle XVII en endavant, on va tenir representació a Corts pel braç reial. La muralla i les torres al·ludeixen al recinte emmurallat de la vila i el castell, tradicionalment conegut aquest com el Castell de les Tres-centes Torres.[1] Les ones són un senyal parlant referit al topònim de la localitat i les tres roses són una representació de les hortes de la vila.
Es coneixen tres escuts conservats en documentació medieval relativa a Onda on es veu l'evolució dels seus elements: en 1393 apareix un dibuix molt esquemàtic on es representen només les ones, en 1412 el traç segueix sent esquemàtic però ja apareix un escut truncat amb els pals d'Aragó i les ones i, en 1417, l'escut, amb un traç més acurat, té idèntics elements que l'anterior.[2]
En una crònica del Regne de València publicada en 1563 apareix un dibuix de l'escut i una descripció dels seus elements:[3]
«
La villa de Onda y su castillo... usa traher por armas y insignias en los sellos y en obras y edificios las invencibles barras de Aragón, por haver sido siempre muy leales y fieles servidores al rey de Aragón, su señor natural. Y más, baxo de las armas reales, un castillo assentado sobre peñas, assí como lo está con tres flores de rosas al pie del castillo, a denotar las huertas que le ciñen. Y en lo baxo del escudo, olas de mar, conforme al nombre de Onda...
»
«
La vila d'Onda i el seu castell... utilitza per armes i insígnies en els segells i en obres i edificis els invencibles pals d'Aragó, per haver-hi estat sempre molt lleials i fidels servidors del rei d'Aragó, el seu senyor natural. A més, sota el senyal reial, un castell assentat sobre penyals, així com tres roses al peu del castell, representant les hortes que l'envolten. I a la part baixa de l'escut, ones de mar, d'acord amb el nom d'Onda...
»
En un llibre sobre heràldica cívica espanyola de 1756 apareix una altra descripció:[4]
«
...se distingue esta villa en sus blasones con las barras sangrientas, puestas en gefe, y en punta un castillo sobre peñas, combatidas éstas de ondas, con tres rosas al pie de dicho castillo.
»
«
...es distingueix aquesta vila en els seus blasons amb els pals sagnants, col·locats al cap, i a la punta un castell sobre penyes, combatudes aquestes per ones, amb tres roses al peu del castell.
»
En 1873 torna a ser descrit, aquesta vegada molt sumàriament:[5]
«
El escudo que usa esta villa tiene en el fondo las barras de Aragón, sobre estas tres torres, y a sus pies el mar con tres flores dentro del agua.
»
«
L'escut que usa aquesta vila té en el fons els pals d'Aragó, i per sobre tres torres, i per sota el mar amb tres flors dins l'aigua.
»
I en 1913 apareix dibuixat un escut ovalat on no apareixen les tres roses però la descripció que es fa és més completa, sense molta relació amb el dibuix:[6]
«
Escudo de armas. Está dividido en dos cuarteles horizontalmente:en la parte superior del óvalo coronado, aparecen las barras reales de Aragón, patrimonio de toda población libre y directamente sujeta á la Corona; y en la mitad inferior tres torres iguales unidas por murallas, y en su base el mar con tres rosas dentro del agua.
»
«
Escut d'armes. Està dividit horitzontalment en dos quarters: a la part superior de l'oval coronat apareixen els pals d'Aragó, patrimoni de tota població lliure i subjecta directament a la Corona; i a la meitat inferior tres torres iguals unides per muralles, i a la base el mar amb tres roses dins l'aigua.
↑Mundina Milallave, Bernardo. Historia, geografía y estadística de la provincia de Castellón. reproducció facsímil de l'edició publicada en 1873. Madrid: Confederación Española de Cajas de Ahorro, 1988, pp. 423-424. ISBN 84-7580-527-2.
↑Shartou Carreres, Carlos. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. reproducció facsímil de l'edició publicada en 1913. Madrid: Confederación Española de Cajas de Ahorro, 1988, pp. 791 i 802. ISBN 84-7580-612-0.
