Escut de Borriana
L'escut oficial de Borriana té el següent blasonament:
Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, tres corones reials obertes d'or, malordenades. Per timbre, una corona reial oberta.
Història
Resolució del 6 de juny de 1991, del conseller d'Administració Pública. Publicat en el DOGV núm. 1.587, del 16 de juliol de 1991.
En 1379, en un segell del Justícia, l’escut el formen els pals d’Aragó. En 1425, en un segell apareixen el pals d’Aragó carregats amb un cercle de murs i sis torres merletades. Del mateix any, en altre segell apareix un cercle on es troben quatre torres en forma de creu unides per murs. En 1509 tornen els pals d’Aragó.[1]
Borriana fou declarada vila reial i sempre tingué vot a les Corts; estigué al costat del rei Pere II en les guerres de la Unió, el qual, el 1349, li concedí d'acréixer la senyera amb una franja blava i tres corones reials.[2] En 1542, a conseqüència de la posició antiagermanada del càrrecs públics de Borriana, Carles I concedí un Privilegi on ampliava la concessió de Pere II als segells i escuts de la vila.[3]
D’aleshores ençà, en les representacions de l’escut sempre apareixen les tres corones, tot i que en els segles XVIII i XIX la corona central apareix somada per la senyera reial. En el segle XX, la major part dels segells municipals tornen a incloure només les tres corones, però l’aprovació del Reglament d’honors i distincions de Borriana de 1972 inclou novament, en contra dels testimonis històrics, una bandera somada a la corona central, aquesta vegada blanca amb una flor de lis, en contra del propi Ajuntament.[4]
Referències
- ↑ Mesado Oliver, Norberto «Expediente de rehabilitación del escudo tradicional e histórico de la ciudad de Burriana». Centre d'Estudis de la Plana, 3, Castelló, juliol-setembre 1985, pp. 9-11.
- ↑ Garcia Edo, Vicent. Llibre de Privilegis de Borriana (1233-1350). Borriana: Ajuntament, 1989, pp. 26 i 96. ISBN 84-505-8331-4.
- ↑ Garcia Edo, Vicent «Los escudos de Onda y de Burriana». Centre d'Estudis de la Plana, 2, Castelló, abril-juny 1985, pp. 76-78.
- ↑ Mesado Oliver, Norberto. «Expediente de rehabilitación…», pp. 18-21.