Vés al contingut

Escut de Catí

De Viki.cat
Escut oficial de Catí

L'escut oficial de Catí té el següent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camp d'or, quatre pals de gules. Al segon quarter, en camp de sinople, un ca passant de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

La resolució és del 19 de febrer de 2002 del conseller de Justícia i Administracions Públiques, per la qual es rehabilita l'escut històric d'ús immemorial. Publicat en el DOGV núm. 4.209, del 13 de març de 2002.

Història

L'escut de la vila ha tingut al llarg del temps diverses representacions, depenent dels diferents artistes i de la situació històrica que n'ha condicionat el disseny.

En totes les representacions es repeteixen dos motius singulars. La part superior mostra els quatre pals del Regne de València i la inferior mostra un ca, que és un senyal parlant. El gos és també signe de fidelitat i d'honradesa, i omple de significat el títol de «Molt lleial vila de Catí». També des del 9 de febrer de 1691, incorpora la corona reial de cinc puntes per la seua condició de vila reial.

  • L'escut més antic que es conserva és de pedra i es troba en una de les mènsules de l'arca que hi ha a l'accés de la capella de la Comunió de l'església parroquial. Aquest accés fou la capella del famós mercader Joan Spígol i es va construir l'any 1448. Mossèn Joan Puig, en la seua Historia breve y documentada de la Real Villa de Catí, diu: «la primera vegada que veiem gravat aquest escut en paper és en un document de 1352» (avui desaparegut). Resulta curiosa la descripció que mossèn Joan Puig fa de l'escut: diu que està partit horitzontalment en dos parts iguals, però afegeix que la part superior té un gos dret i l'inferior l'escut general del regne d'Aragó, Catalunya i València, tres pals de color roig i dos de color groc.
  • Seguint l'ordre cronològic, en el punt mitjà de l'arc d'entrada al cambril de la Mare de Déu de l'Avellà apareix l'escut de la vila. Cal recordar que la nau de l'església va edificar-se en 1737 i que la va decorar el santmateuà Pasqual Mespletera. Crida l'atenció, per la seua mida, el gos que mira a la dreta amb la coa caiguda i els cinc pals roigs i quatre de grocs, quan normalment són quatre de roigs i cinc de grocs.
  • A l'obra Atlante Español, o Descrición general de todo el Reino de España, de Bernardo Espinalt García, editat en 1786, està representat el gos o llebrer mirant a la dreta.
  • A l'Ajuntament es conserva un quadre pintat en 1905 on hi ha l'escut amb ornaments, corona i el ratpenat dalt de tot. A la bandera de la banda de música hi ha brodat un escut idèntic.
  • També semblant, però sense el ratpenat, és el que podem veure pintat a la cúpula de l'escala de l'antiga casa dels Montserrat, avui casa de Pubill.
  • L'escut del C.D. Catí, situat a la tribuna del camp de futbol de Santa Anna, reprodueix l'escut de la vila. És del mateix tipus que els anteriors, però sense orles ni corona ni el ratpenat, i afegeix una pilota a la part superior.
  • A l'obra Geografía general del Reino de Valencia, de C. Sarthou Carreres (1913), es reprodueix el segell amb l'escut de la vila.
  • A l'Enciclopedia Espasa-Calpe, volum 12, trobem l'escut amb el gos caminant i mirant cap a la dreta.
  • Documents dels anys 1950, 1953 i 1961 apareixen segellats amb l'escut de la vila envoltat per l'àguila imperial i sense corona. (No s'ha dibuixat la llegenda «ALCALDÍA NACIONAL - VILLA DE CATÍ» perquè hi ha altres dibuixos que no la porten.)
  • La creu de l'inici de la carretera a l'Avellà porta, a la part posterior i a la motllura, l'escut fet en 1953.
  • Al vitrall de la finestra oval de l'ermita de Santa Anna veiem l'escut caironat, similar al de l'església, però amb la corona.
  • Vicente Izquierdo González dissenya un escut que serà usat des de la dècada del 1960 a la del 1990. El gos apareix mirant a l'esquerra, està dret i deixa d'estar caminant. Està coronat i ornat per la llegenda de «MUY LEAL VILLA DE CATÍ»
Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Escut_de_Catí&oldid=218320»