Escut de Luxemburg



L'escut de Luxemburg té l'origen a l'edat mitjana i deriva de les armories del ducat de Limburg, actualment repartit entre els estats de Bèlgica i dels Països Baixos.
Es tracta d'un escut burelat d'argent i d'atzur de 10 peces carregat d'un lleó de gules, coronat, armat i lampassat d'or, amb la cua bifurcada i passada en sautor. Va timbrat amb una corona de gran duc.
A l'antic lleó de Limburg, de gules sobre camper d'argent, el comte Enric V el Ros, al segle XIII, hi va afegir les bureles d'atzur, que des de llavors han estat tradicionalment el distintiu de la Casa de Luxemburg.
Versions de l'escut luxemburguès
Aquesta és la versió estricta o simplificada de l'escut, també coneguda com les «armes petites».
La versió mitjana incorpora dos lleons reguardants d'or coronats del mateix i armats i lampassats de gules, amb la cua bifurcada i passada en sautor, sostinguts damunt una filigrana ornamental d'or.
La versió completa, o «armes grans», porta la cinta i la creu de l'Orde Nacional de la Corona de Roure al voltant de l'escut. Tot plegat damunt un mantell de gules folrat d'ermini i embellit d'or, somat amb la corona de gran duc.
Les armes del gran duc

La dinastia actual de Borbó-Nassau regnant a Luxemburg, representada pel gran duc Enric, utilitza un escut quarterat, al primer i al quart amb les armes de Luxemburg i al segon i al tercer amb les de Nassau: d'atzur, sembrat de bitllets d'or i carregat d'un lleó coronat d'or, armat i lampassat de gules. Timbrat amb corona reial.
Aquest escut també disposa d'una variant mitjana, amb els dos lleons reguardants i la filigrana d'or com a l'escut estatal corresponent, i una de completa, amb l'escut carregat d'un escudet amb les armes de la Casa de Borbó-Parma: d'atzur, tres flors de lis d'or posades en triangle amb la bordura de gules carregada de vuit petxines d'argent posades en orla. També porta l'orde de la Corona de Roure i el mantell coronat, amb els dos lleons de suport que aguanten cadascun una bandera amb els colors nacionals.
Vegeu també