Vés al contingut

Especisme

De Viki.cat
Concentració demanant la fi de l'especisme i l'atur de l'ús dels animals

Especisme és el conjunt de diferents valors, drets, o especial consideració basada únicament en la pertinença a una espècie. El terme és molt usat per advocats en pro dels drets dels animals, els quals argumenten que l'especisme és similar al racisme o el sexisme, en què el tractament de les persones es basa en la pertinença al grup i les diferències físiques moralment irrellevants. L'argument és que la pertinença a una espècie no té significació moral.[1]

El terme és utilitzat per abastar dues idees: l'"especisme humà", el qual exclou tots els animals no-humans de la protecció oferida pels humans, i la idea més general d'assignar valor a ésser una espècie, segons la qual els humans han de ser més favorables als drets dels ximpanzés per sobre dels dels gossos degut a les similituds dels humans i els ximpanzés, exemple que seria una mostra d'"especisme humà-ximpanzé."[2]

Els arguments són qüestionats per diversos motius, incloent la posició d'algunes religions que diuen que els éssers humans van ser creats com a superiors a la resta d'animals, i van ser per tant legitimats amb el "domini" sobre ells, ja sigui com a propietaris o administradors. També s'argumenta que les diferències físiques entre els éssers humans i altres espècies són de fet moralment rellevants, i negar-ho és participar en antropomorfisme. Aquests autors explícitament poden abraçar i acceptar l'acusació de especisme, argumentant que reconeix la importància de tots els éssers humans, i que la lleialtat de les espècies està justificada. [3]

Orígens

Origen del terme

El concepte de l'especisme és molt antic, segons va escriure Paul Waldau l'interés per la superioritat sobre els animals ha estat tradicionalment argumentada amb que han de servir als humans; Aristòtil feu aquesta consideració ja al segle IV aC, tal i com faria Ciceró en el segle I dC.[4]

El terme "especisme", i l'argument que és un simple prejudici, va aparèixer per primera vegada al 1970 imprès en un panflet privat, titulat "Especisme", escrit pel psicòleg britànic Richard D. Ryder. Ryder escrigué tres cartes al The Daily Telegraph de l'abril al maig de 1969 amb crítiques sobre l'experimentació en animals, sobre la base de fets que havia presenciat en els laboratoris, i posteriorment es va unir a un grup d'intel·lectuals i escriptors a Oxford; la naixent comunitat pels drets dels animals, actualment coneguda com a Oxford Group. Una de les activitats del grup era escriure i distribuir pamflets sobre diverses àrees d'interès, com el pamflet sobre l'especisme, que estava escrivint i distribuint fullets sobre les àrees d'interès, el fullet sobre el especisme, escrit per protestar en contra de experimentació animal, va ser un d'ells. [5]

Richard D. Ryder encunyà el terme "especisme" al 1970.

Ryder argumentà en el panflet que: "Des de Darwin, els científics han acceptat que no hi ha cap diferència essencial 'màgica' entre humans i els altres animals, biològicament parlant. Perquè hauríem de fer llavors una distinció moral total? Si tots els organismes estan en un sol continuu físic, així doncs nosaltres també estem en el mateix continuu moral." Va escriure que en aquells moments al Regne Unit 5.000.000 animals estaven sent usats per experimentació, en l'intent d'obtenir guanys per a la pròpia espècie a través del maltractament d'altres espècies, "justament el que és lespecisme', un argument egoista més que no pas raonat."[6] Ryder va utilitzar el terme en un assaig, "Experiments on Animals," a Animals, Men and Morals (1971), una col·lecció d'assajos sobre els drets dels animals editat per tres membres de l'Oxford Group, estudiants graduats en filosofia com Stanley i Roslind Godlovitch, a més de John Harris. Escrigué que:

En la mesura que tant la "raça" com l'"espècie" són termes vagues usats en la classificació dels éssers vius d'acord, en gran part, a l'aparença física, i l'analogia que es pot fer entre ells. La discriminació per motius de raça, encara que més universalment tolerada fa dos segles, és ara àmpliament condemnada. De la mateixa manera, pot succeir que les ments il·luminades poden avorrir un dia l'"especisme", tal i com ara ells detesten el "racisme". La manca de lògica en ambdues formes de prejudici és d'un tipus idèntic. Si s'accepta com moralment dolent infligir deliberadament sofriments a criatures humanes innocents, llavors és lògic considerar també com a mal infligir patiment a persones innocents d'altres espècies. ... Ha arribat el moment d'actuar sobre aquesta lògica (de l'especisme també).[7]

Difusió de la idea

La idea fou popularitzada pel filòsof australià Peter Singer – el qual conegué Ryder en la seva època d'estudiant post-graduat en filosofia a Oxford – a la seva obra Animal Liberation (1975).[8] Singer argumentà des de la perspectiva de l'utilitarisme preferent, escrivint que l'especisme violava el principi d'igual consideració d'interessos, la idea basada en el principi de Jeremy Bentham que: "s'ha de contar per un mateix, i no per més que un mateix." Singer argumentà que, tot i que podien haver-hi diferències entre animals i humans, ells compartien l'expressió del sofriment, i teníem que dotar-los d'igual consideració a tal sofriment; qualsevol posició que permetés el tracte diferencial fallaria en ser qualificat com a acceptable per la teoria moral.[9]

Peter Singer popularitzà la idea a l'obra Animal Liberation (1975).

Singer acredità Ryder d'haver encunyat el terme, i l'usà en el títol del seu cinquè llibre: "Man's Dominion ... a short history of speciesism," ("El domini de l'home ... una breu història de l'especisme", definint-lo com "un prejudici o actitud de parcialitat a favor dels interessos dels membres d'una mateixa espècie i contra els membres d'altres espècies ":

Els racistes violen el principi d'igualtat donant més pes als interessos dels membres de la seva pròpia raça quan hi ha un conflicte entre els seus propis interessos i els interessos d'una altra raça. Els sexistes violen el principi d'igualtat afavorint els interessos del seu propi sexe. De manera similar, els especistes accepten els interessos de les seves pròpies espècies per sobre dels grans interessos dels membres d'altres espècies. El patró és similar en cada cas.[10]

El terme prengué força; Singer va escriure que era una paraula estranya, però que ell no podia pensar en una millor. Es va convertir en una entrada al "Diccionari Anglès d'Oxford" el 1985, que es defineix com "la discriminació o explotació d'espècies animals pels éssers humans, amb base a la suposició de la superioritat de la humanitat". [11] El 1994, el "Diccionari Oxford de Filosofia" oferia una definició més àmplia: "Per analogia amb el racisme i el sexisme, la postura inadequada de rebutjar el respecte a la vida, la dignitat, o les necessitats dels animals que no sigui de l'espècie humana."[12]

Arguments

L'anti-especisme

El judici de Bill Burns (1838), Londres, va ser el primer cas en què es va condemnar un home per haver pegat un animal.

Els arguments en contra de l'especisme (coneguts com anti-especisme) estant basats en el fet que els membres d'una espècie no tenen moral. L'il·lustre americà Steven M. Wise argumenta que l'especisme és un prejudici tant arbitrari com qualsevol altre, fet que ha estat acceptat inclús per persones crítiques amb els drets dels animals. Steven cita el filòsfof R.G. Frey, un dels principals crítics dels drets del animals, qui va escriure el 1983 que, si hagués de decidir entre abandonar els experiments amb animals o abandonar els fets amb "casos marginals" d'humans, escolliria abandonar aquests últims. "No perquè sigui un monstre, sinó perquè no puc pensar en res prou convincent per cedir la qualitat de vida dels humans en front de la dels animals"[13]

El filòsof Tom Regan argumenta que els animals tenen valors morals pel simple fet d'existir. El seu posicionament és que no podem assignar un valor menor als animals per la seva falta de raciocini, i, al mateix temps assignar un valor major a humans amb falta de raciocini (com infants o discapacitats mentals) únicament pel fet de ser humans. El professor de dret Gary Francione sosté que si tractéssim els humans de la mateixa manera que tractem els animals ho consideraríem tortura.

L'argument dels casos marginals

Un argument utilitzat per demostrar que l'especisme és una discriminació arbitrària són els casos marginals en humans. L'argument explica que si casos marginals (com infants, demència senil, estats de coma o discapacitats mentals) tenen un cert estatus moral, en casos no-humans com els animals també hauria de ser així. No hi ha cap habilitat moral rellevant que distingeixi els casos marginals dels humans dels no-humans. L'estatus moral hauria d'incloure el dret de no ser maltractat ni matat, i el dret de ser tractat de manera respectuosa.

Mentalitat discontinua

Richard Dawkins considera l'especisme un exemple de mentalitat discontinua."

El biòleg Richard Dawkins escriu en contra de l'especisme a The Blind Watchmaker (1986), a The Great Ape Project (1993) i a The God Delusion (2006); on posa de manifest la connexió que aquest té amb el neodarwinisme. Compara les antigues actituds racistes i amb les actituds especistes i que aquests són els seus homòlegs actuals. Dawkins explica que aquesta mentalitat discontinua és arreu i que no és més que un reflexe de la divisió que fem a través del llenguatge. És en el cas "animal" on queda més evident la dividisió a través del llenguatge en diferentes (discontinues) espècies. [14]

Conseqüències de l'especisme

La conseqüència d'aquest tipus de presumpte discriminació, segons els seus teòrics, és la consideració dels animals no humans com meres propietats de l'home, que en pot disposar al seu antull, des de mantenint-los tancats en una gàbia fins a torturant-los per satisfer la seva curiositat, o privant-los de la seva vida per satisfer el seu paladar, per vestir-se amb les seves pells o per diversió. Això ve fent-se legalment des d'almenys l'Imperi Romà, que en el seu dret considerava els animals com propietats amb capacitat de moure's, encara que és una cosa que venia realitzant-se des de molt abans, probablement des del desenvolupament de la capacitat moral.

L'especisme també produiria, suposadament, un gran impacte ecològic indirecte, a causa de l'alteració dels ecosistemes de les espècies discriminades com a mitjà per augmentar la producció d'aquestes, o a la gran quantitat de contaminants que produeix la massificació d'animals.

En els mitjans

En ciència ficció i obres de fantasia, l'especisme pren un rol similar al racisme, discriminant enfront altres éssers intel·ligents basant-se en la superioritat. Varia de la consideració de l'antropocentrisme, l'existència humana superior, o l'existència humana versus éssers no humans. Això pot situar-se en indrets terrestres, extraterrestres, extragalàctics, o extra-dimensionals.

Films sobre especisme

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Ryder (2009), p. 320
  2. ↑ Waldau (2001), pp. 5, 23–29
  3. ↑ Lafollette and Shanks (1996); courtesy link
  4. ↑ Waldau (2009), p. 321
  5. ↑ Ryder (2000), p. 6
  6. ↑ Ryder (2010)
  7. ↑ Ryder (1971), p. 81
  8. ↑ Diamond (2004), p. 93
  9. ↑ Singer (1990), pp. 120–121
  10. ↑ Singer (1990), pp. 6, 9
  11. ↑ Wise (2004), p. 26
  12. ↑ Blackburn (1994), p. 358
  13. ↑ Wise (2004), p. 26, citing Frey (1983), pp. 115–116
  14. ↑ Dawkins (1993)
  15. ↑ "The Superior Human?", official website; Best (2 April 2012); Bekoff (2 April 2012).

Articles científics

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Especisme&oldid=328811»