Espernallac
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
L'espernallac, camamilla groga o camamilla de Maó (Santolina chamaecyparissus) és una planta de la família de les compostes. L'espernellac també rep altres noms comuns: camamil·la, broida femella, camamilla groga, camamilla blanca, camamilla de la Mola (a Maó), herba de Sant Joan, botja de Sant Joan, flor de Sant Joan, cordonet.[1]
Es troba en zones pedregoses o argilenques assolellades, majoritàriament calcàries, des del nivell del mar fins als 2000 m d'alçada. És una mata que pot fer tres pams d'alçada quan està florida, amb nombroses tiges primes i quasi verticals que porten les inflorescències. Les fulles són esparses, lineals, i amb nombrosos segments de fins a 1-2 mm situats en diverses files. Aquesta forma de les fulles dóna a l'espernallac una certa semblança al xiprer. Precisament, l'epítet específic chamaecyparissus vol dir xiprer nan. Les inflorescències són arrodonides, amb totes les floretes iguals i tubuloses. Sol tenir un color grisenc i tota la planta és molt aromàtica. No confondre amb la camamilla romana.
Usos populars
S'usava com a estomacal o digestiva, prenent-la en infusió. També li han estat atribuides virtuts vulneràries, antiespasmòdiques, emenagogues, i vermífugues.[1] També se li atribueixen usos per remeiar les llagues i infeccions en general. Aquests usos també s'apliquen a animals com ara a les vaques.
Subespècies
- S. chamaecyparissus subsp. chamaecyparissus
- Santolina chamaecyparissus subsp. magonica o Camamil·la de muntanya
- S. chamaecyparissus subsp. pecten
- S. chamaecyparissus subsp. squarrosa
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Font i Quer, P. (2001) Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Ediciones Península, Barcelona. 3a edició. Pàgs. 799-801
