Espuri Icili

Espuri Icili (Spurius Icilius) fou un polític romà, representant dels plebeus durant l'anomenada secessió del Mons Sacer, per tractar amb el senat (494 aC). Ell era provinent de la gens Icília. Quan es va establir la figura del tribú de la plebs no fou elegit el primer any (493 aEC) però si al següent (492 aEC).

Segons Dionís, durant el seu tribunat es va enfrontar al senat per la manca de provisions i va impulsar una llei que castigava amb multa a qui impedís a un tribú dirigir-se al poble, i responia del seu pagament amb els seus béns, però Niebuhr pensa que aquesta llei mai es va poder aprovar abans de la llei Publília del 474 aC quan l'elecció dels tribuns va passar dels comicis centuriats als comicis tribunats i cada tribú va adquirir poder en relació a legislar, poder que abans no tenien, i per tant situa la llei Icília el 471 aC quan un Espuri Icili fou un dels cinc tribuns de la plebs elegits per les tribus.

Dionís també parla d'un tribú de la plebs de nom Espuri Icili l'any 481 aC que va intentar fer aprovar una llei agrària i probablement els tres magistrats són un únic personatge encara que al del 481 aC Tit Livi l'anomena Espuri Licini.

L'Espuri Icili tribú de la plebs el 492 aC fou edil el 491 aC i va participar en la persecució contra Coriolà, que va gaudir de la protecció dels patricis.