Esquerra Democràtica de Catalunya
Esquerra Democràtica de Catalunya fou un partit polític de centre reformista creat a Catalunya el setembre del 1975 per Joan Baptista Cendrós i Carbonell i integrat per elements procedents d'Esquerra Republicana de Catalunya com Ramon Trias i Fargas, Jaume Casanovas i Escussol, Josep Pi-Sunyer i Cuberta i Macià Alavedra i Moner.
Va ser conegut inicialment com a Partit Liberal Català, i com a tal va ser membre de la Internacional Liberal, a més de formar part del Consell de Forces Polítiques. La seva ideologia era d'un liberalisme radical, ja que propugna el federalisme, la cogestió, la nacionalització de grans empreses i la integració en la Comunitat Econòmica Europea. Es mou entre l'autonomisme i el federalisme per a Catalunya dins Espanya i defensa la idea dels Països Catalans com a comunitat. Estava format principalment per quadres, ja que va arrelar en sectors vinculats a l'empresa mitjana. L'abril de 1976 se'n va escindir Jaume Casanovas, qui fundà el Partit Social Demòcrata de Catalunya.
A les eleccions generals espanyoles de 1977 es va integrar en el Pacte Democràtic per Catalunya liderat per Jordi Pujol. Va obtenir dos escons, del total d'onze que va aconseguir la coalició, per als seus principals líders Ramon Trias i Fargas i Macià Alavedra i Moner. Tanmateix, s'inicià aleshores un fort debat intern que provocà que el desembre de 1977 Josep Pi-Sunyer i Cuberta i un grup de militants abandonessin el partit per a fundar Agrupació Catalana d'Esquerra Liberal, que l'agost de 1978 es va incorporar a ERC. La resta del partit es fusionà amb Convergència Democràtica de Catalunya el juny de 1978.
Referències
- Esquerra Democràtica de Catalunya, entrada a l'Enciclopèdia i la GEC.
- Joan B. Culla L'evolució de l'espai centrista a Catalunya (1976-1982) (1989) UAB, Working Paper n.4 Versió online
PDF