Estanislau Basora i Brunet
| Basora | ||
| Informació personal | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Estanislau Basora i Brunet | |
| Sobrenoms | El monstre de Colombes[1] | |
| Data de naixement | 18 de novembre de 1926 | |
| Lloc de naixement | Colònia Valls, Bages (Catalunya) | |
| Data de mort | 16 de març de 2012 (als 85 anys) | |
| Lloc de mort | Las Palmas, Illes Canàries (Espanya) | |
| Equip | ||
| Equip actual | Retirat | |
| Posició | Davanter | |
| Equips juvenils | ||
19xx-1943 |
Colònia Valls CE Súria | |
| Equips professionals | ||
| Anys | Equip | PJ (gols) |
| 1943-1946 1946-1958 1955–1956 |
CE Manresa FC Barcelona → UE Lleida (cedit) |
237 (89) 15 (4) |
| Selecció nacional | ||
| 1948-1958 1950 1949-1957 |
 Catalunya Catalunya-Llevant[2] Espanya
|
5 (2)[3] 1 (0) 22 (13) |
|
1 Partits jugats i gols només a la Lliga.
| ||
Estanislau Basora i Brunet (Colònia Valls, 1926 - Las Palmas de Gran Canaria, 2012)[4] va ser un destacat futbolista català dels anys 50.
Biografia
Estanislau Basora va néixer a la Colònia Valls (a Navàs) el 18 de novembre del 1926. Considerat un dels millors extrems de la història del futbol català de tots els temps, va desenvolupar la major part de la seva trajectòria futbolística al FC Barcelona, club on romangué entre 1946 i 1958. Formà com a extrem dret a la davantera de les "cinc copes" amb Ladislau Kubala, César Rodríguez, Tomás Moreno i Eduard Manchón.
Fou 22 partits internacional A amb la selecció espanyola, entre 1949 i 1957 i un cop internacional B. Fou un dels millors jugadors de la fase final de la Copa del Món de Futbol 1950, on marcà cinc gols. Aquell any rebé el premi "Baró Güell" al millor esportista de l'estat de l'any. En un partit internacional disputat a l'estadi de Colombes a París contra França, Basora marcà tres gols i féu un extraordinari partit, després del qual va rebre el sobrenom de "el monstre de Colombes".
L'any 1974, amb motiu del 75è aniversari de la fundació del FC Barcelona fou escollit dins de l'onze ideal de tots els temps del club en la posició d'extrem dret.
Basora va morir el 16 de març del 2012[4] a l'Hospital Universitario de Gran Canaria Dr. Negrín, a Las Palmas de Gran Canaria, on havia ingressat per recuperar-se d'un infart.[5]
Títols
- 4 lligues: 1948, 1949, 1952, 1953.
- 4 copes: 1951, 1952, 1953, 1957.
- 1 copa de les Ciutats en Fires: 1955-58.
- 2 copes Llatines: 1949, 1952.
- 3 copes Eva Duarte de Perón: 1948, 1952, 1953.
Referències
- ↑ Diccionari del Barça. Antoni Closa, Jordi Blanco. Cartoné. Enc. Catalana 1999. ISBN: 8441201269 / 84-412-0126-9 EAN: 9788441201262, Pàgina 48
- ↑ «Ayer en Las Corts». Mundo Deportivo, 24-02-1950. [Consulta: 20 desembre 2012].
- ↑ Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
- ↑ 4,0 4,1 «Mor Estanislau Basora, un dels davanters del Barça de les Cinc Copes». Ara.cat, 16-03-2012. [Consulta: 16 març 2012].
- ↑ «L'exjugador del Barça Estanislau Basora es recupera d'un infart». Ara.cat, 04-03-2012. [Consulta: 16 març 2012].
Enllaços externs
- Futbolistes bagencs
- Futbolistes del FC Barcelona de la dècada de 1940
- Futbolistes del FC Barcelona de la dècada de 1950
- Futbolistes de la UE Lleida
- Futbolistes del CE Manresa
- Futbolistes internacionals amb Espanya de la dècada de 1940
- Futbolistes internacionals amb Espanya de la dècada de 1950
- Futbolistes internacionals amb Catalunya de la dècada de 1940
- Futbolistes internacionals amb Catalunya de la dècada de 1950
- Navassencs
- Selecció de futbol de Catalunya-Llevant