Estanislau Mateu i Mas

Estanislau Mateu i Mas (Tarragona, Tarragonès, 1853 – Reus, Baix Camp, 1911) va ser director de cor, pianista i compositor.

De ben petit entrà a l'Escolania de Montserrat, on durant sis anys rebé classes de solfeig i piano. Després continuà els seus estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Gracies al seu prestigi com a director de masses corals, fou nomenat sotsdirector de l'Agrupació de Cors de Clavé.

El 1878 s'instal·là a Reus, on exercí com a professor de música i pianista, i el 1892 substituí Florenci Cogul en la direcció de la secció coral del Centre de Lectura que transformà en orfeó i passà a denominar-se Orfeó Reusenc del Centre de Lectura, fins a la seva mort.

Fou membre fundador de la "Sociedad de Conciertos Sexteto Beethoven", que assolí èxits arreu d'Espanya i França, i especialment als balnearis del nord de la península. Publicà articles musicals a la revista Reus Artístich (1890-1891). Fundador de la Banda del Centre de Lectura de Reus, el 1902 dirigí la Banda Municipal, famosa pels seus concerts al Teatre Circ de la ciutat.

Com a compositor, destacà especialment en la realització de ballables. Tingué especial èxit amb la jota De Catalunya a Aragón, que passà a formar part del repertori de les masses corals de l'època. Va escriure quaranta obres per a banda, catorze per a cor, tres de caràcter religiós, vint-i-set per a cant i piano, una per a orquestra i sis per a grans masses orfeòniques i orquestrals.

Obres

De Catalunya a Aragón, veu i piano
Amapola, veu i piano
La Dalila, veu i piano
Anís Padrós, veu i piano
Merceditas, veu i piano
El reino de la mariposa, veu i piano
Al puebo vasco, veu i piano
La Primavera, veu i piano

Referències

Tom X, pàgs. 64-65 de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear Josep M. Almacellas – Ester Pascual. Edicions 62