Estercuel
| Localització | |||
| |||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Regne d'Espanya Aragó Província de Terol Andorra-Serra d'Arcs | ||
| Gentilici | estercolino/a | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 55,9 km² | ||
| Altitud | 829 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
237 hab. 4,24 hab/km² | ||
| Coordenades | 40° 51′ 0″ N, 0° 38′ 0″ O / 40.85000°N,0.63333°O{{#coordinates:40 | 51 | 0 | N | 0 | 38 | 0 | W | | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Codi postal | 44558
| ||
| Web | www.estercuel.org
| ||
Estercuel és un poble envoltat d'explotacions mineres, a la comarca d'Andorra-Sierra de Arcos, a la província de Terol. Es troba situat al vessant de la serra de Sant Just i no lluny de la serra de Los Moros, a la banda esquerra del riu Escuriza. Amb una població de 386 habitants, el poble està situat a una altitud de 829 m sobre el nivell del mar i ocupa una extensió de 55,9 km² . La distància per carretera amb Terol és de 120 kilòmetres. S'hi pot accedir per les carreteres N-420 i N-211 (de Gargallo a Estercuel existeix un desviament per la TE-V 1332).
Al seu terme es troba l'important monestir mercedari de l'Olivar, on Tirso de Molina va ambientar la seva obra La dama del Olivar. La realitat d'Estercuel està molt vinculada a la història minera d'aquesta zona; també cal destacar una cooperativa d'oli d'oliva. Estercuel celebra les seves festes patronals en honor a Sant Toribi, el 16 d'abril, les de Nuestra Señora del Olivar , el 9 de setembre i des de fa molts anys també el 15 d'agost, amb el fet de fer-les coincidir amb les vacances de la majoria dels descendents del poble que viuen a Barcelona i Saragossa principalment . Però el que li ha donat la fama és l' "Encamisada", una cavalcada i processó que obre les festes dels "Sanantones" al mes de gener.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].