Esteru

L' Esteru és un personatge nadalenc originari de Cantàbria.

Es tracta d'un llenyataire de la mitologia càntabra que durant el dia de Nadal porta regals a les llars de la regió. S'ha recollit documentació sobre aquesta creença en als pobles càntabres de Cobijón (Udías) i Ruiseñada (Comillas), municipi aquest últim on l'Esteru gaudeix d'una gran popularitat i on apareix tots els anys a la desfilada de Reis. És per tot això, juntament amb les anjanas, un dels símbols més representatius del Nadal a Cantàbria.

Nom i etimologia

Esteru és el nom comú d'aquest personatge, desconeixent-se qualsevol altra denominació. Sobre el seu origen etimològic existeixen diverses hipòtesis. Algunes teories afirmen que podria provenir de la figura de Sant Eustaqui (Saint Eustache en francès), abat de Saint-Germer-de-Fly.

Una altra conjectura es basa en la relació d'Esteru amb el terme estéreo, mida de volum per a la llenya on un estéreo equivaldria a un metre cúbic. Possiblement estéreo va anar sent modificat amb temps fins a evolucionar en Esteru.

El personatge

L'Esteru és un llenyataire gran i fort, amb boina, pipa i grans barbes, que sempre va acompanyat de la seva destral, el seu bastó i el seu ajudant, El Burru. Representa la bondat i el bé a la Terra. Viu als boscos Cantàbria i es dedica durant tot l'any a tallar llenya, excepte els dies de Nadal; en els quals s'ocupa de fabricar les joguines que posteriorment portarà a les llars de Cantàbria.

L'origen

Sobre l'origen de l'Esteru no es coneix gaire cosa, i n'existeixen diverses teories i opinions:

• Anterior al cristianisme. Pot ser que sigui anterior al cristianisme en Cantàbria i que durant el solstici d'hivern se celebrés amb grans fogueres, atés que aquests ritus estan relacionats amb costums locals similars en païss de cultura celta, són coneguts els rituals del solstici d'hivern com les fogueres, visites de gegants, homes de molts ulls, etc.

• Home del Sac. Alguns creuen que el famós "Home del Sac", el personatge que vivia sol al bosc i que es duia els nens dolents, estaria inspirat en Esteru i que l'Església el va transformar per a assustar els nens donat el seu origen pagà.

• Comte Fernán González. Una altra teoria és la que diu que a mitjans del segle XIII un monjo del monestir de San Pedro de Arlanza (Burgos) va escriure el "Poema de Fernán González", on es narra com aquest comte, nascut a Picón de Lara de los Infantes i posteriorment dut per qüestions de seguretat a les Muntanyes cantàbriques, va ser segrestat per un pobre llenyataire o carboner i el va portar al bosque, criant-lo d'acord amb la seva nissaga. Posteriorment a la 'Crónica General de España' de 1344 diu: «I, quan arribà als deu anys, fou tan gran i tan valent que no es trobava en tota aquesta terra home de la seva edat o més gran que en tingués més bon cos o costums».

• Altres versions el creuen importat del País Basc, donat que allà existeix també la llegenda de l'Olentzero, que és igual o similar a la de l'Esteru, tot i que és poc probable atés que el seu origen es troba a la zona occidental càntabra.

• O fins i tot que sigui originari de Cantàbria i posteriorment dut pels càntabres al repoblar la Serra de Cantàbria a La Rioja i influint a la zona de Navarra.

Aquests costums van ser adaptats pel cristianisme, donant-li un significat cristià d'acord amb la doctrina de l'església catòlica.

Vegeu també

• Altres gegants de tradicions paganes assimilats pel cristianisme:
  • Sant Cristòfol.
  • Olentzero, al País Basc.
  • Apalpador, a Galícia.