Esteve Paluzie i Cantalozella
| ||||||||||||||
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q231002 | Espanya |  Catalunya | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Esteve Paluzie i Cantalozella (Olot, 26 de gener de 1806 - Barcelona, 1873) fou paleògraf, pedagog i antiquari.
Després de cursar estudis de mestre a València, obrí el seu primer col·legi a Barberà del Vallès, des d'on passà a Sabadell i posteriorment a València, on s'hagué de refugiar a causa de la persecució a què era sotmès per raó dels seus ideals liberals.
El 1840 tornà a Barcelona, on obrí una escola que comptà amb els millors mètodes d'ensenyament. Quatre anys després fundà el diari "El Pregonero" (que canvià després el nom pel de "El Avisador Barcelonès" i més tard pel de "El Barcelonés").
El 1845 començà a publicar "El Instructor de la Juventud", fundant després una editorial destinada a la impressió de llibres per a un ensenyament primari, tasca que el va decidir a tancar l'escola. Va regalar, l'any 1856, una col·lecció de quadres paleogràfics a l'Escola de Diplomàtica, i li fou concedida la Creu de Carles III, essent nomenat membre corresponent de l'Acadèmia de la Història.
Era membre de diverses entitats científiques nacionals i estrangeres, i exercí el càrrec d'inspector d'antiguitats de València, Aragó i Catalunya.
De les nombroses obres que va publicar, cal citar-ne: "Elementos de aritmètica mercantil" (1832); "Tratado de Urbanidad" (1839), que es va reeditar diverses vegades; "La taquigrafia al alcance de todos" (1844); "Silabario Intuitivo" (1867), i "Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes" (1860).
El seu gran èxit editorial fou l'obra "Paleografías españolas", que constitueix una aportació impressora important, pels difícils procediments de reproducció de què s'hagué de valer.
Hom li atorga la reinstauració de la Festa Major olotina, a mitjan segle XIX, amb unes característiques semblants a les d'avui dia.
La família Paluzie
Esteve Paluzie i Cantalozella fou pare de Faustino Paluzie (1833-1901), editor de Barcelona molt rellevant en el camp dels llibres educatius i per a infants, avi de Josep Paluzie i Lucena (1860-1938), enginyer i destacat escriptor i problemista d'escacs, i besavi d'Antoni Paluzie i Borrell (Barcelona, 1899-1984), astrònom i divulgador científic en temes astronòmics.[1]
Referències
- ↑ Inventari de documentació de la família Paluzíe Biblioteca de Catalunya [Consulta 09 desembre 2009]