Estibina
 Estibina | |
|---|---|
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Propietats | |
| Color | gris plom o acer amb tonalitats blavoses o verdoses. A la superfície acostuma a presentar un color blau fosc |
| Fractura | concoide |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Color de la ratlla | gris plom |
| Densitat | 4,6 a 4,7 |
L'estibina (del grec stibi, negre d'antimoni), estibnita, antimonita o sulfur d'antimoni és un mineral que es fa servir en aliatges, a la pirotècnia i a les indústries tèxtil, del cautxú i del cristall. També s'usa des de l'antiguitat per a fer alcofoll. L'estibina és la mena més important de l'antimoni. Té una duresa 2 i una densitat 4'66. És opac, de color gris de plom i d'esclat metàl·lic. Cristal·litza en el sistema ròmbic, formant cristalls prismàtics allargats segons l'eix c. Es presenta en agregats de cristalls aciculars i en masses radiades columnars o granulars.[1] N'hi ha a les venes i als dipòsits de reemplaçament formats a baixa temperatura, i també en els formats per les fonts termals, principalment a Human (Xina), Mèxic, Bolívia, Algèria i, als Països Catalans, al Ripollès.[1]
Referències
Plantilla:Esborrany de mineral estibina es un mineral que se extrae de