Extrema Izquierda Federal
Extrema Izquierda Federal va ésser un partit polític republicà federal, fundat al juliol del 1931, al marge del Partit Republicà Democràtic Federal, pels diputats Antonio Jiménez Jiménez i Salvador Sediles Moreno.
Defensà una estratègia revolucionària i de classe basada en la voluntat de connexió amb l'anarcosindicalisme, en el camí d'assolir la Tercera República. Només aconseguí una certa presència a la ciutat de Barcelona i als seus voltants.
El 1932 es dividí entre els partidaris d'apropar-se al Partit Republicà Democràtic Federal de Barriobero i els de fer una Aliança d'Extremes Esquerres amb l'Extrema Esquerra Republicana, els quals acabaren per separar-se'n.
Des del 1932 fou visible un progressiu retrocés en l'opinió i en l'afiliació: alguns dels seus membres s'integraren en el PRDF de Barriobero. D'altres en el Partit Sindicalista.
Al febrer del 1934 es trencà: el sector que mantingué el nom de fet desaparegué i l'altre sector, sota la direcció d'Enric Mir i Rosell, passà a denominar-se Esquerra Federal i acabà constituint el Partit Federal Ibèric.
Òrgans de premsa: Nueva España (1931), La Voz Federal (1932) i El Federal (1933).[1]
Referències
- ↑ Molas, Isidre (ed.): Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle XX. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, març del 2000. ISBN 84-412-0466-7, plana 90.