Fàraj

Al-Màlik an-Nàssir Zayn ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq, més conegut simplement com An-Nàssir Fàraj o Fàraj (en àrab الملك الناصر زين الدين أبوالسعادات فرج بن برقوق, al-Malik an-Nāṣir Zayn ad-Dīn Abu s-Saʿādāt Faraj ibn Barqūq) (1389 - 1412), soldanat mameluc del Caire, burjita (1399-1405) i 1405-1412).

Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Shirin. Les fonts del seu regnat són les històries dels egipcis Ibn Taghibirdi (el pare del qual fou atabeg de Faradj i ell mateix fou cunyat del sultà que estava casat amb la seva germana) i al-Makrizi.

Va succeir en el tron al seu pare Barquq quan aquest va morir (20 de juny de 1399) amb 10 anys i va quedar sota tutela de dos generals del pare, Taghribirdi al-Bashbughawi i Aytimish al-Badjasi. Els conflictes entre els dos homes va culminar quan Aytimish (cap del partit turc) fou derrotat a Gaza i a Damasc i executat a Damasc (30 de març de 1400) i llavors la lluita es va traslladar al Caire entre Yashbak i Nawruz al-Hafidi i finalment les circumstàncies van portar a la proclamació anticipada de la seva majoria d'edat el novembre del 1400 amb 12 anys.

Va governar sis anys i La seva política fou de portar circassians de fora per ocupar el lloc dels mamelucs turcs. Aquestos dominaven a Síria. El partit circassià fou dirigit per Yashbak al-Shabani i el turc pel virrei (naib) de Damasc Tanam i després per i Nawruz al-Hafidi, conflicte en que el primer va perdre el suport del sultà.

El març de 1401 Tamerlà va arribar a Síria i va ocupar i saquejar Alep i Damasc i va arribar a tenir una entrevista amb Faradj en la que va participar el famós Ibn Khaldun (que no tenia cap posició oficial), però després va seguir al nord contra els otomans i mort Tamerlà (1405) el perill va desaparèixer. El general Djakam, el virrei de Damasc Shaykh al-Mamudi, el general Baybars i Taghribiridi al-Bashbughawi van intervenir a la lluita civil que va culminar amb la deposició de Faradj que va fugir a Síria junt amb Taghribiridi al-Bashbughawi i fou deposat per Yashbak i Baybars, sent proclamat al seu lloc el seu germà Abd al-Aziz (al-Malik al-Mansur) el 20 de setembre de 1405.

Fou restaurat al tron al cap de 70 dies (28 de novembre de 1405) provocant això tot seguit la revolta de Djakam i de Nawruz al-Hafidi a Síria i el primer es va proclamar sultà (al-Malik al-Adil) el 21 de març de 1407 però va morir al setge d'Amida. Nawruz va dominar llavors Síria que va derrotar a les forces enviades per Faradj, dirigides pel general Shaykh al-Mahmudi, nomenat virrei, que es va aliar a Nawruz. Faradj va fer fins a tres expedicions més contra Nawruz i al-Mahmudi sense aconseguir la seva derrota. El 1411 fou executat l'amir Djamal al-Din al-Ustadar que el 1407 havia construït la madrassa que porta el seu nom al Caire.

Finalment els rebels van aconseguir la victòria a la batalla de Ladjdjun (març-abril de 1412) i Fàraj va fugir a Damasc i fou declarat deposat el 28 de maig de 1412, i substituït pel califa abbàssida Al-Mustaín, contra la seva voluntat. El regnat d'aquest va durar sis mesos. Finalment Shaykh al-Mahmudi va agafar el títol de sultà com a Al-Muàyyad Xaykh.

Bibliografia

• Gaudefroy-Demombynes, La Syrie a l'époque des Mamelouks

Precedit per: Barquq	soldà del Caire 1399-1405	Succeït per: Al-Mansur Abd-al-Aziz
Precedit per: Al-Mansur Abd-al-Aziz	soldà del Caire 1405-1412	Succeït per: Al-Mustaín califa abbàssida